UNES GRANS FESTES

El diumenge van acabar les nostres Festes Patronals 2016.  I crec sincerament que han sigut unes grans festes.  Per diversos motius.

En primer lloc, per la gran participació de la gent que a omplit els recintes de diversos actes: la Plaça amb els bous, el frontó amb les Paelles i la carn de bou, l'avinguda 1r de maig amb el musical.  I tot, a pesar que alguns dies hi ha hagut menys gent que normalment, com per exemple la nit de les disfresses.

En segon lloc, perquè afortunadament no hi ha hagut cap incident d'importància.  Ni cap ferit greu en els bous, ni cap rinya considerable als actes musicals i/o taurins.  Crec que això és mostra que el nostre poble cada vegada va més a la festa i a passar-ho bé.  I a més, el temps ens ha acompanyat.

En tercer lloc, per la qualitat de tots els actes.  Tot i que cada u té un gust (ens pot agradar més o menys una determinada orquestra, una determinada vaca) i que algun acte no ha sigut el més adequat (per exemple el rock and joc de l'últim dia) en general tots els esdeveniments han tingut un gran nivell qualitatiu.

Per últim, perquè la gent que hi ha treballant al darrere, des de Ximo Gumbau fins al regidor de festes, han arrimat el muscle, com sempre, per tal que tot anara bé.

Per tot això, estic molt content d'estes FESTES PATRONALS 2016.  Perquè hem tingut unes grans festes, dignes del gran poble que som.

TERCER ENCONTRE DE L'ESTIU

Tot just acabe d'arribar de fer una volta amb la bicicleta, com faig normalment, sempre que puc.  I per tercera vegada en el que va d'estiu, acabe de tindre una trobada amb un gos de raça perillosa.  Que anava solt.  Que anava sense morrió.

El primer encontre va ser el mes greu.  Va ser a començament de juliol quan, a l'alçada de les Penyes Aragoneses, em vaig trobar una parella d'uns 50 anys que anaven amb un pit bull marró.  De lluny, ja els vaig advertir als propietaris que, per favor, l'agafaren.  Em van dir que no feia res i, tot just abans d'acabar la frase, el gos se'm va tirar al damunt i em va agafar el peu.  Ràpidament, el propietari, sorprés per l'atac, va poder llevar-me'l.  Quan vaig arribar a casa, el forat a la sabata era ben visible.  Vaig tindre sort.

El segon encontre va ser tot just després de l'incendi d'Artana, també pel camí de la Mortera.  Aleshores, de lluny, vaig veure el gos que anava solt i vaig advertir també el propietari que, gustosament, el va agafar i vaig poder passar sense cap problema.

Hui he tingut el tercer encontre.  El de hui era un american staffordshire terrier, ben gran.  I també anava solt i sense morrió.  De lluny l'he vist, junt amb una parella jove, també al camí de la Mortera.  No he volgut dir-los res i he fet mitja volta, fins que he trobat un altre ciclista que anava sol i m'he fet l'ànim a passar amb ell.  Uns pocs metres abans, també els he dit que per favor agafaren el gos.  I ho han fet.

Conte tot açò perquè cada vegada episodis com estos semblen més normals. Tots tenim el dret de passejar pels nostres paratges naturals, però posar en perill potencial la salut dels altres o fins i tot en el pitjor dels casos, la vida per exemple, de xiquets que puguen estar per la muntanya no és la millor forma de compartir la natura.

Cal tindre molta consciència en tots estos casos, i respectar el que marca la legislació per tal que tots puguem gaudir de les nostres muntanyes i zones verdes com cal: respectant la llei.