BAIXEM DELS 2 MILIONS DE DEUTE

A finals d'este mes però abans que acabe l'any, assolirem una fita històrica al nostre ajuntament, ja que per primera vegada en molt de temps, en molts anys, trencarem la barrera dels 2 milions d'euros de deute.  Peró no cap amunt, sinó cap avall.

Efectivament, just abans de cap d'any es farà efectiu el pagament de tres lletres de préstecs vigents, cosa que suposarà deure poc més d'1.900.000€.  La realitat és que eixe deute continua sent molt, massa.  Un forat provinent de la mala gestió dels "anys de bonança", especialment del 2006 al 2010.  Afortunadament, però, en breu estarem molt millor que fa només 5 anys.

De fet, si comparem les xifres oficials segons la gràfica, veurem com en este últim lustre hem reduït més d'un 50% el deute que hi havia allà pel juny de 2011, quan vam entrar amb el nou equip de govern.  Segons l'auditoria interna, les xifres arribaven a vora 4.200.000€.

Actualment estem reduint el deute a un bon ritme, amb més de mig milió d'euros amortitzat per any en els últims temps.  Això vol dir, bàsicament, que si seguim així tindrem, cap al final de la legislatura, unes quantitats "roges" mínimes a les arques municipals.

Tot i això, esperem que la llei de Racionalització Local siga eliminada i/o modificada en breu per tal de poder fer front, en els pròxims anys, a majors inversions, que hauran d'anar paral·leles a esta eficient gestió econòmica.

PRESSUPOSTOS OBERTS

Com tots els anys, arribats a estos mesos comencem a treballar els comptes per al pròxim exercici.  I com sempre, ja fa setmanes que, des de la regidoria de Participació, hem contactat amb moltíssimes persones per tal de poder conformar-los amb el màxim consens i propostes possibles.

D'esta forma, s'ha enviat una circular a totes les entitats i associacions socials, culturals i esportives per tal que ens facen arribar les seues idees i, si són factibles, dur-les endavant.  D'igual manera, s'està treballant amb els II Pressupostos Infantils que, després de l'èxit de participació i d'acollida d'enguany, tornaran a ser una realitat el 2017.

A més a més, i com a novetat, en esta ocasió també hem contactat amb els joves de l'institut.  En primer lloc, per passar-los una pregunta senzilla i arreplegar el màxim nombre d'iniciatives possible.  A continuació, de tot el corpus recollirem les 10 propostes més bones i/o realitzables i les tornarem a dur a votació entre els joves.  Així, per al pròxim any intantarem tirar endavant el que serà el I Pressupost Juvenil.

Amb una voluntat eminentment oberta, s'han fet grans esforços estos anys per fer partícep a tot el món dels números municipals que, com sempre dic, són de tots i, per això, hem de realitzar-los entre tots.

ENQUESTES FALLIDES

(Article publicat a EL PERIÓDICO MEDITERRÁNEO, 14-11-2016)

El 2016 serà recordat, entre d’altres coses, per l’estrepitós fracàs de les previsions dels resultats electorals que s’han dut a terme enguany.  Especialment en referèndums de gran importància que ens afecten directament, encara que no ho semble.

L’any històric en este aspecte començava el 20-D, amb l’inesperat daltabaix de Ciutadans i la sorprenent pujada de Podem. Error minimitzat després el 26 de juny pel suposat sorpasso que havia de fer-li Podem al PSOE i que mai no va arribar.

Però eixe sorpasso fallit es va quedar en no-res comparat amb els resultats que es van donar justament tres dies abans en la consulta que el Regne Unit va fer sobre la permanència en la UE.  Poques previsions havien anunciat la històrica victòria del Brèxit.

Colòmbia ha sigut un altre lamentable espectacle, esta vegada amb una diferència de més de 10 punts al “sí” a la pau amb les FARC, després de dècades d’assassinats i violència.  La cosa, finalment, no va ratificar els pronòstics.

I arribem, per últim, a la més recent i sonada de les fallides, la derrota de Hillary Clinton en detriment de Donald Trump, que serà el proper president dels EEUU.  A pesar de les previsions. (O gràcies a elles?)

El 2016 serà recordat, si la cosa no va a pitjor, com l’annus horribilis de les enquestes.  Equivocacions en les anàlisis i pronòstics que han suposat sorpreses sonades en els resultats electorals que impliquen a moltíssima gent en este món globalitzat.  I errades, en definitiva, que qüestionen un sistema que en moltes ocasions determina la mobilització de la gent, la línia de campanya dels partits, les previsions econòmiques i socials.  En essència, un símptoma de dubte de si al final de la correguda no estarà tot controlat, pels de sempre, ab initio.  Si “el futbol és així”, en política “l’única enquesta que val és la de les urnes”.

10 PREGUNTES AL PSOE (ENCARA NO RESPOSTES)

Article publicat a ELPERIODICOMEDITERRÁNEO (31-10-2016)

Este cap de setmana s’ha consumat el despropòsit polític dels onze mesos precedents amb un estat en funcions amb un despropòsit encara més gran, en què el PSOE li ha atorgat el poder al PP.  Amb tot, em faig algunes preguntes encara no contestades pels socialistes:

1.    Per què el PSOE es va negar a arribar a un acord amb Podemos i altres partits després dels resultats del 20-D quan entre els dos sumaven 159 diputats?

2.    Si el PSOE sabia que el pacte amb Ciutadans era un carreró sense eixida, per què hi va entrar?

3.    Per què el PSOE va prendre la responsabilitat de què no hi haguera govern, si hauria d’haver recaigut sobre el PP, que era qui havia guanyat les eleccions?

4.    No van prometre per activa i per passiva en les campanyes a les generals que “mai li donarien el govern a Rajoy”?

5.    Si ara el PSOE li ofereix el govern al PP a canvi de res, per què no li’l va donar abans, després del 26-J, amb condicions, per exemple exigint la dimissió de Rajoy?

6.    Per què tanta por a consultar als ciutadans o a la militància sobre assumptes transcendentals per a les seues vides?

7.    Si el PSOE haguera evitat el circ mediàtic dels comitès federals, la dimissió de Sánchez i la divisió del partit, realment les terceres eleccions eren una eixida pitjor que la que han pres?

8.    Com se li pot donar un govern al PP que durant quatre anys ha passat el “rodillo” de la seua majoria absoluta sense pactar amb ningú i fent el contrari del que havia promès?

9.    S’han oblidat que el PP està imputat per finançament il·lícit i menjat per la corrupció des de dins?

10. I per últim, com es pot abstindre el President Ximo Puig (i damunt sense donar explicacions) per oferir el govern a un partit que continua marginant als valencians en matèria de finançament i d’infraestructures perquè Rajoy afirma que “tienen otras prioridades”?

CAMINS RURALS

"Andan diciendo por la calleeeee...." és l'inici de la que ha sigut, probablement, la cançó de l'estiu.  Durant els 5 anys que el nostre equip de govern està a l'Ajuntament, he sentit moltes vegades comentaris de l'estil que "no invertim en els camins rurals", que "tenim el terme abandonat", que "ens ho gastem tot per al Palau i cap cèntim per a l'asfaltat" o coses semblants.  Amb tots estos comentaris em ve al cap justament el que vos deia al començament d'este article, el que la gent diu pels carrers.  Però que de vegades, com en este cas, no es correspon amb la realitat.

I els fets així ho demostren.  No negaré que el terme podria estar millor.  Que es podria millorar.  Però el que tampoc no es pot negar és que l'esforç que hem fet per atendre'l ha sigut gran, de primer ordre.  Canvi de senyals, reparacions de clots, desbrossat permanent i continu tots els anys (moltes vegades amb l'ajuda de la Diputació) i, com no, asfaltat de camins rurals.

Al nostre programa electoral déiem que el nostre compromís era asfaltar almenys, un camí cada any.  En estos 5 anys, s'han asfaltat els següents:

1. Camí dels Mirons
2. Camí del Pilaret
3. Camí de les Forques
4. Camí del Pantà
5. Camí de Nules
6. Camí de les Vinyes de Piquer (de Montserrat)
7. Camí de la Ratlla de Nules
8. Abans de final d'any, s'asfaltarà el camí de Vila-real

Sóc conscient que encara hi ha vies en mal estat, com per exemple el camí de la Masà, o la Travessia de Sant Francesc (dels Masets), o el camí d'Usó o el del Molí-llop.  Però els fets parlen per ells mateixa i amb quasi dos camins asfaltats cada any, poca credibilitat té dir que no s'actua en el terme.

EL NOSTRE DIA

Article aparegut al MEDITERRÁNEO (9-10-2016)

Arribem enguany, al 9 d’octubre, amb les piles més carregades que mai.  I crec, també, que més units que mai.  Tots els valencians, independentment de la nostra ideologia, tenim cada vegada més clar que som uns dels més perjudicats de tot l’estat en matèria de finançament.  Això s’ha escenificat, esta setmana, a Madrid, on tots junts (govern, agents econòmics, socials i empresarials) hem demanat “tots a una veu” que l’estat ens dote amb la justícia el que ens pertoca. 

Les xifres oficials, a bastament sabudes però malèvolament silenciades, parlen per elles mateixa.  El País Valencià, amb una població que suposa l’11% del total de l’estat, només rep entre el 5 i el 6% de finançament. Això, traduït a xifres concretes, vol dir que l’estat recapta al nostre territori 5.800 milions d’euros anuals, mentre que només ens en transfereix 4.400.  És a dir, 1.400 milions menys dels que hauríem de tindre.  Any rere any.  Tots els anys.

Més dades.  Si apliquem eixes xifres al que tothom pot entendre, significa que cada valencià rep de Madrid, anualment, 1.820€.  contra els 2.305€ de cada aragonès o contra els 4.170€ de cada basc.  Es fa evident que la situació ha de canviar i que els valencians no podem seguir sent els pitjor finançats.  Hem de deixar de transferir els nostres impostos a altres territoris per equilibrar la balança de tots.

A este infrafinançament, s’afegeix una segona discriminació, la de les inversions.  Dos exemples breus: el deute de l’Expo de Sevilla i les Olimpiades de Barcelona va ser assumit per l’estat; el de la Copa Amèrica no.  Els trens de rodalies de Madrid reben més de 300 milions anuals, els de Catalunya vora 200, els valencians, 1 millió. 

Fa algun temps, vaig sentir al periodista Toni Basses afirmar, crec que amb raó, que el sentiment català havia patit una clara transformació, molt important, en els últims anys: s’havia passat d’un nacionalisme de bandera a un nacionalisme de cartera.  És a dir, els catalans ja han interioritzat que ixen perdent amb les transferències que fan a Madrid.  I això, traslladat ací, encara és més evident.

Hui és 9 d’octubre, dia de tots els valencians.  I per això, en cap moment he volgut parlar de cap partit polític.  Ni tirar-li les culpes als uns o als altres de la situació en què ens trobem.  Hui és dia, és el moment, de reivindicar tots junts el que ens correspon, perquè no volem ser més que ningú, però tampoc menys.  Hui, més que mai, hem d’alçar la veu.  Visca el País Valencià!

CORRELLENGUA 2016 I BETXINENCS DE L'ANY

Com tots els anys, arriba el 9 d'octubre i des de l'Associació Vicent Tomàs i Martí i Acció Cultural hem preparat el CORRELLENGUA i els PREMIS BETXINENCS DE L'ANY.

A continuació, teniu el programa d'actes:


DIVENDRES 7 D'OCTUBRE

-CORRELLENGUA 2016: 
A les 20h, Eixida de la Flama des del Col·legi Cervantes i lectura del Manifest a l'Ajuntament.  A continuació, Ballada de la Dansà amb les Passeres i la Colla de Dolçainers i Tabaleters.

-PREMIS BETXINENCS DE L'ANY:
A les 21:30h, al Brisamar, es lliuraran els premis anuals a Miquel Badenes (historiador i professor a Betxí) i a la Coral Polifònica (Per apuntar-se al sopar cal fer-lo directament al Brisamar, al preu de 25€).

Com sempre, vos esperem a tots i totes als actes preparats.