EL SILENCI DELS BORREGOS

El títol d'esta pel·lícula podria ser perfectament l'exemple del que està passant en bona part de la nostra societat.

Dades prou recents parlen per sí soles: a Betxí, al gener del 2008 hi havia poc més de 100 persones, entre dones i homes, apuntats a l'I.N.E.M; menys d'un any després, concretament al novembre de 2008, la xifra havia augmentat més del doble, amb més de 200 betxinencs i betxinenques que estaven sense feina. Molt em tem que, a hores d'ara, el nombre serà molt major, sobretot perquè la crisi va en augment i alguns comerços citrícoles ja han acabat la temporada.

Tot i això, és cert que sent queixes al carrer, als bars, a l'ajuntament, al mercat... però no veig cap mobilització ni per part dels nostres veïns, ni per part de la gent en general. De fet, els únics que s'han queixat i han aconseguit bona cosa de diners han estat els bancs.

Ara més que mai, es verifica la nostra dita "qui no plora no mama" i pense que la gent ens hauríem de mobilitzar d'una vegada per totes per intentar canviar el rumb de tot açò i evitar que ens posen el títol d'esta pel·lícula. Clariss, ajuda'm, Clariss, tira'm una maneta.

JA T'HO HAVIA DIT

Tinc gravades moltes imatges de la infància, jugant als carrers de Betxí a futbol, a bali bala, a xurro va, a santets, a les xapes... però ahir, caminant per la muntanya vaig caure un bac (sense conseqüències) i em va vindre a la ment un altre record.

Vaig rememorar les voltes que de menut havia fet algun empastre, o havia trencat alguna cosa, o m'havia fet mal... En estos casos, el dolor era fort, però pitjor era quan, a continuació, sentia la veu de ma mare amb les paraules que no volia sentir: "JA T'HO HAVIA DIT, QUE ET FARIES MAL". Això era la puntilla que et refregava per la cara sense subtileses que t'havies equivocat però, sobretot, que l'altra part tenia raó.

Salvant les distàncies, els anys, i els protagonistes, malauradament en l'àmbit social en general i en el nostre ajuntament en particular ha passat una cosa semblant. Jo estic vora dos anys de portaveu del BLOC, però han sigut moltes les ocasions en què li he dit a l'alcalde que les seues actuacions, sobretot les econòmiques, no eren les correctes. Que s'equivocava, que estirava més el braç que la mànega, que havia d'estalviar per a temps futurs, que no calia despilfarrar tant com ho feia. I ara, els resultats ens donen la raó. El gran dèficit de l'ajuntament i la caòtica situació econòmica en què es troba ha fet que rectifique polítiques que nosaltres ja en el seu moment li vam dir que eren errònies.

És ara, per tant, el moment de dir-li: "JA LI HO HAVÍEM DIT, SENYOR BLASCO".

LA TARONJA PELA-LA, LA TARONJA CUIDA-LA

Fa poc va tindre lloc a Berlín la Fira Agrícola Internacional, on hi va haver moltes empreses agrícoles valencianes representades, algunes de les quals eren del nostre poble.

En el ressó que els mitjans de comunicació se'n van fer van dir que Espanya era el país que més exportacions de productes agrícoles feia del món, sent el sector que més facturava.

Tot i això, la realitat és que any rere any la situació de la nostra taronja continua sent la mateixa, almenys per als mateixos. És a dir, de la taronja guanyen diners tots: els collidors, els treballadors dels magatzems, els comerciants, els camioners (i, amb ells, les gasolineres, els restaurants, els tallers...), els venedors, etc, etc, etc... Tots excepte els llauradors, que un any més hauran invertit esforç, treball, temps i diners per tal de portar endavant una taronja que no li produeix els beneficis esperats.

En la situació econòmica en què ens trobem, on la construcció ha caigut escandalosament (com ja es veia vindre), on el turisme trontolla i la ceràmica es qüestiona el seu futur, el sector agrari podria liderar la recuperació de la nostra economia si s'haguera cuidat com calia, si s'haguera actualitzat com es demanava i si se li haguera ajudat com es mereixia.

Perquè fet i fet hem de ser conscients que, com diu Morera, la nostra fórmula 1 és la taronja. Pensem en això.