dimarts, 23 de febrer del 2016

CONTRA LES CAQUES DE GOS


Durant els quatre anys i mig que duc d'alcalde, crec que el nostre poble ha millorat moltíssim en el tema de la neteja.  I així crec que som tots conscients.

Des del primer dia, hem fet un gran esforç per ocupar a gent agranant els carrers.  De fet, des de ja fa molt de temps que diàriament (de dilluns a divendres) hi ha 5 persones encarregades d'un quadrant del poble cada una més una que va als parcs i als jardins.

Tot i això, sóc conscient que durant els caps de setmana encara continua havent brutícia.  I molta.  Massa.  Potser seria bona idea tornar a posar personal durant els dissabtes i diumenges, si l'economia ens ho permet.

Però el que més ens costa de combatre són les deixalles dels gossos.  Durant la passada legislatura es van instal·lar tres pipicans que han fet (i fan) una bona feina.  Però hem vist que no és suficient i que encara queden algunes (massa) caques pels carrers, a pesar de tot el que he dit.

Per això, demà tornarem a llançar una campanya per combatre este fet.  Per un costat, una campanya molt innovadora, que implicarà els propietaris dels gossos del poble, intentant fer-los partíceps de forma directa.  I per un altre costat, una proposta de consciència per a tots, tant per als que tenen mascotes com per als que no, que també han d'ajudar (hem d'ajudar) a explicar als que no respecten les normes que és cosa de tots.

Sé que este assumpte és molt complicat de resoldre.  Però no deixarem de "calfar-nos el cap" per intentar minimitzar este problema que, per general, no hem de resignar-nos a patir.  Compte amb la vostra ajuda.

dimecres, 17 de febrer del 2016

EL MOSQUIT TIGRE

Ja fa setmanes, mesos diria jo, que des de l'ajuntament (especialment des de la regidoria de medi ambient) estem assistint a reunions informatives al voltant del mosquit tigre: quin tipus d'insecte és, com es reprodueix, com es pot atacar...

Tot i això, la batalla real encara no ha començat i ja és molta la gent que està preocupada per la situació que pot donar-se este estiu, després d'un hivern tan calorós com el que estem passant.  En este sentit, pareix que la Diputació i la Conselleria, de qui és la competència d'esta materia, enguany sí que es posaran d'acord i actuaran de forma coordinada.  Ara falta, a més a més, que es deixe polvoritzar per l'aire perquè segons sembla és la forma més directa i millor per combatre'ls.

Amb tot, des de l'Ajuntament encetarem en les pròximes setmanes campanyes informatives i, si és possible també, oferirem algun tipus de larvicida.  A més, en els pròxims mesos, també acometrem polvoritzacions massives, com l'any passat.

Però tot serà inútil este estiu si els particulars, si els veïns, no ens mobilitzem tots junts en la lluita contra este insecte.  En primer lloc, en controlar qualsevol toll que hi haja pels voltants, per xicotet que siga (piscines i basses abandonades, sifons, bassetes...); en netejar les parcel·les que estiguen brutes, tant de brossa com d'altres deixalles; però sobretot, en evitar qualsevol tipus d'acumulació d'aigua que depenga de nosaltres mateixa, perquè és en eixos llocs on els mosquits es reprodueixen ràpidament.

Si entre tots, particulars i administracions no ens organitztem degudament, estarà molt difícil combatre esta nova plaga.  I, com dic, les previsions fan pensar que tindrem un estiu molt complicat.  Esperem que tots aportem el nostre granet d'arena.

dimecres, 10 de febrer del 2016

CONFEDERACIÓ HIDROGRÀFICA DEL NO

Hi ha algunes persones que sempre són negatives, com deia aquell entrenador.  Sempre els pareix tot malament, i sempre trauen pegues de tot.  Fins i tot quan no n'hi ha o quan, les coses bones són molt més importants i evidents que les roïnes.

Si la Confederació Hidrogràfica del Xúquer fóra una persona, seria d'eixes.  D'eixes que diuen sempre que no, que posen mil obstacles per a totes les coses i que lluny de facilitar els projectes (i més ara, en l'època en què ens trobem), els compliquen més i més.

Fa quatre anys i mig que sóc alcalde i, en este temps, encara no he vist a la Confederació fer la seua feina pel que fa al desbrossament de rius i barrancs, al manteniment dels llits fluvials, a la neteja de les zones humides o a combatre el mosquit tigre, per exemple.  I ja ni parle de fer inversions, perquè no val la pena ni comentar-ho.

Doncs això és el que ens trobem ara, amb el fonamental projecte del Puntarró, que permetrà desviar el trànsit pesat per fora del nucle urbà.  Resulta que, prop del creuament del riu, està el barranc del Puntarró que, segurament ni coneixereu, perquè pràcticament està sempre sec. 

Doncs bé, en les obres que volem fer, el vial passa de 6 metres d'ample a 12 metres.  És a dir, el desembocament d'eixe "barranc" (que reitere, mai du aigua) serà molt millor, més fàcil i més segur.  Si més no teòricament.  Perquè sembla que els de la "Confe" no en tenen prou, i ara es despengen demanant un estudi pluvial de l'aigua que passaria per ahí en 100 anys (ens hem tornat bojos o què???) i fer una gran canal que desaigüe al riu.  En poques paraules, ha complicat, i moltíssim, un projecte central per al nostre poble que pràcicament teníem tancat per a fer en els pròxims mesos.

A partir d'ara, obrim un nou escenari, on haurem de fer un estudi molt pormenoritzat, a través d'un enginyer d'obres públiques i que ens durà molt més de temps i, sobretot, molts més costos.  Costos que, evidentment, no seran compartits ni amb 1 cèntim per part de Confederació.

dimarts, 2 de febrer del 2016

EL DIA DE LA MARMOTA (O LA CANDELERA)

Per als més majors, hui és la Candelera, un dels dies que marcava, segons l'oratge i la tradició, la continuïtat de l'hivern, és a dir, si seguiria fent fred o pel contrari entraríem en temps més primaveral: "si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu".

Crec que hui, poca gent se'n recorda d'això.  Hui la cultura sembla ser més del Dia de la Marmota, un altre préstec de la cultura ianqui que ha calat fons ací, especialment arrel de la coneguda pel·lícula, en què els personatges repeteixen les accions de manera continuada.

Enguany, el dia de la marmota encara té més vigència.  Fa uns minuts hem tornat a vore Rajoy entrant a la Moncloa.  I este matí ho ha fet Sánchez.  I tot, després de mes i mig, continua igual, amb un desgovern escandalós.

Però el que és més escandalós encara és el fet que no sols hagen arribat a un acord, sinó que ni tan sols els quatre principals candidats s'hagen pogut asseure al voltant d'una taula on parlar per tirar endavant un govern de consens.  Amb diàleg.

I  justament això és el que desconeixen: consens i diàleg.  Durant estos nefastos 40 anys del bipartidisme que han seguit els nefastos 40 anys del franquisme, l'alternança de poder constant entre els uns i els altres ha deixat de banda qualsevol tipus de negociació i d'aproximació entre totes les parts.  I per això hem tingut no sé quantes Lleis d'Educació, no sé quants models sanitaris, econòmics, territorials, etc.

Resulta, al cap i a la fi, que els que més s'omplin la boca de ser més espanyols que ningú no tenen capacitat ni per asseure's a parlar sobre quin pot ser el pròxim govern.  I tot, en realitat, perquè avantposen per damunt de tot els interessos partidistes, de les seues sigles, fins i tot per sobre dels interessos de l'estat.

De moment, així sembla que continuarem, dibuixant ratlles roges que eviten el consens entre les parts implicades i que al final acaben perjudicant, com sempre, als mateixos: a les persones.