dimarts, 5 de novembre del 2019

LES XIFRES PARLEN


La setmana passada vam aprovar la cancel·lació d'un préstec de més de 84.000€ que havia sigut concertat per l'anterior equip de govern allà pel 2009.  Quan vaig començar d'alcalde, d'estos n'hi havia un bon grapat. 

De fet, n'hi havia tants, que tots junts sumaven més de quatre milions d'euros, en concret 4.186.000€, pràcticament el 95% del pressupost municipal d'aleshores.  El context ens obligava, per tant, a agafar el bour per les banyes i a contindre el gasto de l'ajuntament.  Però vam tindre molt clar, des del principi, que evitar els excessos i els despilfarros anteriors no havia de mermar les inversions en benestar social i en infraestructures que feren avançar el nostre poble. 

Ara, huit anys i mig després, ja es pot fer un bon balanç del que ha sigut la nostra gestió en estes dos legislatures anteriors.  Un balanç, que podríem resumir en tres punts:


  1. Control estricte de l'economia per a reduir el deute públic que a final de l'any estarà per baix del milió d'euros.
  2. No augment dels impostos i, quan hem pogut, reducció i/o eliminació, com per exemple el de plusvàlua per herència.
  3. Aposta per les inversions productives com per exemple les que hem fet als polígons industrials i per la millora de la qualitat de vida del nostre poble, com ara el nou replanteig en la mobilitat urbana.
De vegades algunes persones em pregunten, per exemple, per què no asfaltem més camins rurals.  I tenen raó.  Però no podem oblidar que agafar un ajuntament en bancarrota i asfaltar dos camins cada any, restaurar el Palau, peatonalitzar places i carrers, remodelar avingudes i canviar i millorar els jardins mentre es redueix exponencialment el deute municipal no és cosa fàcil.

I sobretot, cal no oblidar que encara estem pagant 300.000€ cada any d'aquell deute del 2009-2010.  Imagineu-se, per un moment, quants camins rurals s'hagueren pogut asfaltar si el PP no haguera deixat en fallida econòmica a Betxí.