divendres, 14 d’octubre del 2016

CAMINS RURALS

"Andan diciendo por la calleeeee...." és l'inici de la que ha sigut, probablement, la cançó de l'estiu.  Durant els 5 anys que el nostre equip de govern està a l'Ajuntament, he sentit moltes vegades comentaris de l'estil que "no invertim en els camins rurals", que "tenim el terme abandonat", que "ens ho gastem tot per al Palau i cap cèntim per a l'asfaltat" o coses semblants.  Amb tots estos comentaris em ve al cap justament el que vos deia al començament d'este article, el que la gent diu pels carrers.  Però que de vegades, com en este cas, no es correspon amb la realitat.

I els fets així ho demostren.  No negaré que el terme podria estar millor.  Que es podria millorar.  Però el que tampoc no es pot negar és que l'esforç que hem fet per atendre'l ha sigut gran, de primer ordre.  Canvi de senyals, reparacions de clots, desbrossat permanent i continu tots els anys (moltes vegades amb l'ajuda de la Diputació) i, com no, asfaltat de camins rurals.

Al nostre programa electoral déiem que el nostre compromís era asfaltar almenys, un camí cada any.  En estos 5 anys, s'han asfaltat els següents:

1. Camí dels Mirons
2. Camí del Pilaret
3. Camí de les Forques
4. Camí del Pantà
5. Camí de Nules
6. Camí de les Vinyes de Piquer (de Montserrat)
7. Camí de la Ratlla de Nules
8. Abans de final d'any, s'asfaltarà el camí de Vila-real

Sóc conscient que encara hi ha vies en mal estat, com per exemple el camí de la Masà, o la Travessia de Sant Francesc (dels Masets), o el camí d'Usó o el del Molí-llop.  Però els fets parlen per ells mateixa i amb quasi dos camins asfaltats cada any, poca credibilitat té dir que no s'actua en el terme.

dimarts, 11 d’octubre del 2016

EL NOSTRE DIA



Article aparegut al MEDITERRÁNEO (9-10-2016)
Arribem enguany, al 9 d’octubre, amb les piles més carregades que mai.  I crec, també, que més units que mai.  Tots els valencians, independentment de la nostra ideologia, tenim cada vegada més clar que som uns dels més perjudicats de tot l’estat en matèria de finançament.  Això s’ha escenificat, esta setmana, a Madrid, on tots junts (govern, agents econòmics, socials i empresarials) hem demanat “tots a una veu” que l’estat ens dote amb la justícia el que ens pertoca. 
Les xifres oficials, a bastament sabudes però malèvolament silenciades, parlen per elles mateixa.  El País Valencià, amb una població que suposa l’11% del total de l’estat, només rep entre el 5 i el 6% de finançament. Això, traduït a xifres concretes, vol dir que l’estat recapta al nostre territori 5.800 milions d’euros anuals, mentre que només ens en transfereix 4.400.  És a dir, 1.400 milions menys dels que hauríem de tindre.  Any rere any.  Tots els anys.
Més dades.  Si apliquem eixes xifres al que tothom pot entendre, significa que cada valencià rep de Madrid, anualment, 1.820€.  contra els 2.305€ de cada aragonès o contra els 4.170€ de cada basc.  Es fa evident que la situació ha de canviar i que els valencians no podem seguir sent els pitjor finançats.  Hem de deixar de transferir els nostres impostos a altres territoris per equilibrar la balança de tots.
A este infrafinançament, s’afegeix una segona discriminació, la de les inversions.  Dos exemples breus: el deute de l’Expo de Sevilla i les Olimpiades de Barcelona va ser assumit per l’estat; el de la Copa Amèrica no.  Els trens de rodalies de Madrid reben més de 300 milions anuals, els de Catalunya vora 200, els valencians, 1 millió. 
Fa algun temps, vaig sentir al periodista Toni Basses afirmar, crec que amb raó, que el sentiment català havia patit una clara transformació, molt important, en els últims anys: s’havia passat d’un nacionalisme de bandera a un nacionalisme de cartera.  És a dir, els catalans ja han interioritzat que ixen perdent amb les transferències que fan a Madrid.  I això, traslladat ací, encara és més evident.
Hui és 9 d’octubre, dia de tots els valencians.  I per això, en cap moment he volgut parlar de cap partit polític.  Ni tirar-li les culpes als uns o als altres de la situació en què ens trobem.  Hui és dia, és el moment, de reivindicar tots junts el que ens correspon, perquè no volem ser més que ningú, però tampoc menys.  Hui, més que mai, hem d’alçar la veu.  Visca el País Valencià!

dimarts, 4 d’octubre del 2016

CORRELLENGUA 2016 I BETXINENCS DE L'ANY


Com tots els anys, arriba el 9 d'octubre i des de l'Associació Vicent Tomàs i Martí i Acció Cultural hem preparat el CORRELLENGUA i els PREMIS BETXINENCS DE L'ANY.

A continuació, teniu el programa d'actes:


DIVENDRES 7 D'OCTUBRE

-CORRELLENGUA 2016: 
A les 20h, Eixida de la Flama des del Col·legi Cervantes i lectura del Manifest a l'Ajuntament.  A continuació, Ballada de la Dansà amb les Passeres i la Colla de Dolçainers i Tabaleters.

-PREMIS BETXINENCS DE L'ANY:
A les 21:30h, al Brisamar, es lliuraran els premis anuals a Miquel Badenes (historiador i professor a Betxí) i a la Coral Polifònica (Per apuntar-se al sopar cal fer-lo directament al Brisamar, al preu de 25€).

Com sempre, vos esperem a tots i totes als actes preparats.