dimarts, 30 d’octubre del 2012

PRESSUburla DE L'ESTAT 2013


Fa alguns dies es van fer públiques les previsions dels pressupostos per a 2013 que suposen una vegada més, però ara més que mai, una nova burla per als valencians. Sense ànim d'avorrir-vos, sí que m'agradaria donar algunes xifres que, crec, parlen per elles mateixa:

PRESSUPOST 2013 PER AL PAÍS VALENCIÀ
inversió de 654 milions d'euros;
35% menys en relació al 2012; 57% menys en relació al 2011

INVERSIÓ AL PAÍS VALENCIÀ EN COMPARACIÓ AMB ALTRES CCAA
2013: 43% menys que la mitjana de l'estat, amb 128€ per habitant front als 225 de mitjana estatal


Alguns exemples:

-País Valencià: 128€ / habitant
-Galícia: 468€ / habitant
-Castella Lleó: 620€ / habitant

Podem entendre que, en l'actual context, es retallen els diners que ens destinen (com segurament és cosa general), però no que ens retallen més que a ningú (com és també cosa general). De fet, això és tan tan general, que el dèficit que l'estat manté amb el nostre territori es calcula que ascendix a 8.926 milions d'euros!

És possible que de moment ningú no alce la veu més que els altres (o almenys que ho fem només uns quants), però la gent no està fav(r)a.
Que ens prenguen el pèl any sí, any també.
Que abans era ZP, ara és MR.
I que uns per altres, la realitat és que cada any som ningunejats, passen per damunt de nosaltres i ací, des de la Generalitat, ningú té el que ha de tindre per defensar els nostres interessos com cal (perquè com sempre, el partit està per damunt de la gent).

Però torne a repetir, la gent no està fava. Al País Basc s'han rebel·lat contra els dos de sempre i a Catalunya ho faran en breu. Ací estem a un passet de fer-ho, a la marexa que anem, però és una llàstima que ho fem quan ja estem al límit.

I per a mostra un botó: hui mateix han tallat la llum de dos conselleries per no pagar. El PP preguntava quin és el símbol dels valencians i, lamentablement, este és el que ells han creat: CORRUPCIÓ I BANCARROTA.

dimarts, 23 d’octubre del 2012

DE LA ¿JUSTÍCIA? ACTUAL

Vinc tot just de visitar un empresari local al qual li van entrar a robar fa alguns dies. I la veritat és que, escoltant-lo, es transpua clarament que, per damunt dels danys materials que ha patit (que no són pocs), la ràbia i la impotència que sent és encara més important.

I és que no és per a menys. No entén com periòdicament es repetixen casos com el que acabe de relatar i que, finalment, en cas que es detinguen els responsables, queden lliures a les poques hores de la detenció, generalment amb denúncies de poca importància que hauran de pagar en el millor dels casos.

Paral·lelament, i casualitats de la vida! este empresari passa els matins d'octubre i de novembre ajocat als arbres del seu parany, perllongant la tradició que durant segles i segles han practicat la gent de la nostra terra. I no és ara ni el moment ni el lloc de discutir de si hauria de ser o no legal, de si és o no una caça massiva o de si s'hauria de caçar sense cassette. El que crec és que no és de recibo que es detinga a un paranyer per caçar quatre tords i que se'l jutge per lo penal amb de núncies de més de 1000 euros. Crec sincerament que, després de tot el que acabe de dir, està totalment descompensat un cas de l'altre.

Tenint en compte que açò és només la punta de l'iceberg, una anècdota (si es vol) dins de tot el maremàgnum de casos que podem trobar, som molts els que pensem que la justícia s'hauria de reformar per evitar estes clares deficiències cosa que és, a la fi, un nou ingredient que s'afig al desencant per la política, les institucions (i ara també) la justícia i que tot plegat contribuïx a anar fent més i més gran la bola del malestar social.

dimarts, 16 d’octubre del 2012

GARROFERAL DEL JAUME I


Algú em va dir, al començament de la legislatura, que esta havia de ser la legislatura de la imaginació. I tenia raó. Davant del gran deute heretat en l'ajuntament i davant la falta de diners, hem de fer treballar la imaginació per tal de fer coses amb els mínim pressupost possible. I això és el que hem fet al garroferal de dalt del parc del Jaume I (el que abans era el punt net).

Este espai s'ha convertit en el punt d'inici de la primera senda homologada del nostre terme, el PR-CV 428 i, en este context, hem intentat recuperar una zona que estava totalment perduda i abandonada a la brutícia i a les males herbes.

D'esta forma, este estiu es va començar la seua recuperació a través de treballadors incorporats de l'INEM, que van traure a la llum després de molts anys els garrofers que allà hi ha i que van eliminar tota la brossa existent. A continuació, es va tirar arena per tal de que la zona tinga el mínim manteniment possible i en una etapa posterior es plantarà gespa en la terra que queda.

Paral·lelament, s'hi va instal·lar el panell informatiu d'inici de la ruta de senderisme i tres conjunts de taules i bancs com el que podem veure a la imatge. Unes taules i bancs que, a més, cal dir que s'han fet amb el reciclatge de les antigues barreres de bous, actualment en desús. Finalment, l'adequació de la zona es completarà amb la imminent instal·lació d'un pipican que permetrà els propietaris de gossos tindre un segon espai específic per a les seues mascotes.

En definitiva, pense que amb molts pocs diners i amb una gran dosi d'imaginació, en breu es completarà la millora d'un espai que hi havia abandonat i del qual es podrà beneficiar tot el poble.

dijous, 11 d’octubre del 2012

LA NOSTRA SENDA: PR-CV 428


Perdoneu perquè esta setmana m'he retrassat dos dies a escriure en este bloc, però és que el passat dimarts 9 d'octubre, a banda de ser el nostre dia, els betxinencs vam estar d'enhorabona perquè inauguràvem, oficialment, la nostra ruta de senderisme, el PR-CV 428. I creeu-me si vos dic que encara estic un poc cansat.

Gràcies a la iniciativa d'un betxinenc, Juan Enrique de la Rosa, s'ha pogut recuperar esta senda històrica que transcorre pel terme de Betxí i d'Artana i que ens duu a racons ben bonics a només uns pocs minuts del poble.

Com dic, el dimarts, moltíssimes persones ens vam aplegar a la recuperada zona del garroferal de dalt del parc Jaume I, punt d'inici d'esta senda. En concret, i segons va comptar Juanen, 160 persones vam participar d'esta iniciativa, que ens va permetre gaudir de la natura i d'unes hores de bona companyia per les nostres muntanyes i partides.

La ruta és ja una realitat, gràcies a l'esforç col·lectiu de diverses persones però sobretot, com dic, de Juan Enrique i de la seua família, a qui vull agrair des d'ací el seu esforç, interés i dedicació en este projecte. Ara, hem de cuidar-la i disfrutar-la entre tots, i saber que amb iniciatives com estes contribuïm a estimar la nostra terra, la nostra natura, el nostre entorn i la nostra gent.

ENHORABONA A TOT EL POBLE!

dimecres, 3 d’octubre del 2012

MÉS DISCRIMINACIÓ DES DE MADRID

Torna a eixir a premsa, estos dies, una nova discriminació (i ja en van moltes, ja en van moltíssimes) cap als valencians i valencianes, en este cas a propòsit del finançament que ens arribarà per part de l'estat.

En concret, i per al 2014, per a cada un dels ciutadans espanyols els correspondrà, de mitjana, 276€, mentre que a nosaltres ens n'arribaran només 174, és a dir, 102 menys que a la resta. O el que és el mateix, un 37% menys que a la resta.

I té igual que el nostre govern siga del PP o del PSOE, i que a Madrid estiga també el PP o el PSOE. La qüestió és que, any rere any, ningú no defensa els nostres interessos com Déu mana, i el dèficit en infraestructures, en finançament o en agricultura, per posar només uns exemples, van en augment sense remissió.

Els uns tiren els trastos als altres i, al final, ningú no arregla res ni posa la nostra veu damunt la taula. El "titot" de Fabra diu ara que està d'acord amb els pressupostos, en compte de posar per davant del seu partit els nostres interessos. I això justament, és el que lamentablement ens esta passant any rere any, que els nostres dirigents posen els interessos del seu partit i les perspectives electorals per davant dels interessos de tots els valencians i de totes les valencianes.