dimecres, 30 de juny de 2010

PRIORITAT PER L'EDUCACIÓ



Els valencians en general i els betxinencs en concret estem comprovant des de fa temps la importància que el Partit Popular li concedix a l'educació.

Cal remarcar, en primer lloc, que l'educació està en mans de la Generalitat Valenciana, que té transferides les competències del govern central. És ella, per tant, la que impulsa les polítiques educatives i la que a poc a poc, però sense pausa, prioritza l'ensenyament privat i concertat pel públic.

A això se sumen les retallades que estan implantant-se en totes les etapes educatives; la reducció, per exemple enguany, en la quantitat assignada als bons per a l'ensenyança infantil; la negació, també fa poc, d'adquirir els ordinadors portàtils per als xiquets de primària o la ubicació, cada vegada més freqüent, de "barracons" en nombroses poblacions. Accions, moltes d'elles, que hem patit a Betxí en carn pròpia no fa massa temps.

A tot això, s'afegeixen les decisions incomprensibles que el Partit Popular des de la Generalitat posa en marxa per oposar-se a les que des del govern central impulsa el PSOE. Lluites que, a banda d'encetar estèrils guerres, no porten més que a discussions sense trellat, com per exemple la coneguda decisió d'impartir ciutadania en anglés.

Tot plegat, totes estes actuacions sense sentit, el fet que el PP no té l'educació com una de les seues prioritats (a pesar del que es diga, els fets manen) ens porta a l'estat actual, en què es qüestionen, ara, no només moltes places de professors sinó també, com a conseqüència, moltes de les assignatures que s'imparteixen als centres. I això és, justament, el que ens afecta directament a nosaltres, els betxinencs, en estos moments, ja que a l'espera de la retallada en la plantilla del professorat a l'IES Betxí, importants optatives per als nostres alumnes estan completament en l'aire.

Des del BLOC sempre hem mantingut que l'educació és una de les prioritats bàsiques del nostre programa, el motor que ha d'impulsar la nostra gent a millorar, a innovar, a fer progressar la nostra economia, la nostra societat, el nostre entorn. Per això, sempre hem apostat per una educació de qualitat, gratuïta des dels 0 anys i en valencià. Ara més que mai, l'educació és -ha de ser- el nostre motor principal.

dimarts, 29 de juny de 2010

CARTA AL MEU XIQUET


El passat dia de sant Joan va ser el dia més feliç de la meua vida. A les 5,30 de la matinada, venia al món el meu xiquet Alfred. No trobe les paraules per expressar el que vaig sentir quan el vaig agafar entre els meus braços i em va mirar amb aquells ulls tan oberts. Era feliç, molt feliç.

Quasi una setmana després, i intentant col•locar un poc totes les coses en el seu lloc per tal d’establir una seguida que s’adapte al nouvingut, continue sent feliç, molt feliç. La felicitat, potser és, “només”, mirar i gaudir del teu fill quan somriu, quan et mira, quan s’agafa amb amor i amb voluntat de protecció a sa mare.

Els teus pares volem, com tots els pares, el millor per a tu. Intentarem educar-te en uns valors que pensem que són els millors per a tu. Uns valors universals com són el de l’educació i la pau, el de l’amor, el de fer el bé a qui tens al teu costat. Sembla molt senzill, però és molt difiícil. Volem justament això, que sigues una persona de bé, que estudies, que ens estimes i que valores tot el que tens al teu costat: la família, els amics, el teu poble, la teua terra.

Alfred, els teus pares estem molt contents que estigues entre tots nosaltres. Sigues benvingut, xiquet meu.

dimarts, 15 de juny de 2010

EL JORNAL DE L'ALCALDE


En el LEVANTE de Castelló del dimarts 15 de juny apareixia publicat un article sobre la petició que el Partit Popular de Moncofa (en l'oposició) li havia fet al PSOE de Moncofa (en el govern). A grans trets, els punts bàsics d'eixa petició eren els següents:

1. El PP de Moncofa demanava a l'alcalde Isach, del PSOE, que es posara un jornal de 42.915 euros, seguint les recomanacions de la FEMP per als ajuntaments amb 13 regidors (Betxí, també en té 13)

2. Així mateix, i també seguint les recomanacions de la FEMP, demanava que els regidors amb dedicació exclusiva es rebaixaren el jornal un 6%

Doncs bé, en l'últim ple, una de les qüestions que vaig formular en l'apartat de precs i preguntes va ser la de preguntar si l'alcalde i la tinent alcalde s'abaixarien els jornals enmig de l'actual crisi econòmica.

La pregunta apareixia pocs dies després de conéixer que tant la Diputació de Castelló com la Generalitat Valenciana (recordem que les dos són governades pel PP) haguéren acordat justament això, proposar la rebaixa del sou dels seus polítics. Igualment, molts alcaldes ja s'han rebaixat el sou en les últimes setmanes, com segurament heu vist als mitjans de comunicació.

A més, esta pregunta també s'inscrivia dins de la política d'austeritat que s'ha proposat, segons el senyor Blasco, realitzar enguany l'ajuntament. Dins d'esta política d'austeritat, s'ha rebaixat més o menys un 10% el jornal dels regidors i les adjudicacions als Partits Polítics (cosa que em pareix perfecte), així com també s'ha retallat més o menys un 10% les subvencions a les diverses Associacions del poble.

A pesar d'això, la resposta va evidenciar que no estaven per la labor d'abaixar-se el jornal. De fet, la contestació va ser, poc més o menys, que esperarien a veure què es decidia des del govern central. Per tant, sembla que el que pretenia insinuar el senyor Blasco era que SI ZP ENS REBAIXA EL JORNAL, BÉ, PERÒ SI NO, RES DE RES.

El cas posa en evidència, bàsicament, que a un poble es diu una cosa i a l'altre una altra, només allò que els interessa. De moment, senbla ser que el sou dels alts càrrecs de l'ajuntament de Betxí no s'abaixaran.

divendres, 11 de juny de 2010

CAMPS REGALA BANCAIXA


Hui he de reconéixer que no volia escriure sobre açò. Però duc tot el dia escoltant els mitjans de comunicació de Madrid i les declaracions del senyor Camps, i no puc deixar de pensar-hi i de'scriure unes breus línies per a mostrar la meua frustració i decepció en la "fusió" (absorció) de CAJA MADRID i BANCAIXA.Les declaracions de Camps fa pocs mesos incitant a la fusió de BANCAIXA i la CAM per "mantindre la fortalesa i la potència econòmica valencianes" va quedar simplement en això, en declaracions.

Ara, uns mesos després, li regala BANCAIXA al seu amic Rodrigo Rato (diuen els rumors que per fer les paus amb el senyor Rajoy). I mentre la senyora Aguirre s'enorgullix i trau pit d'esta operació perquè és una "muy buena noticia para los madrileños, que consiguen la mayor entidad financiera de España después del SAntander y BBVA", el nostre president s'acontenta a dir que "es bo per a nosaltres perquè tindrem la seu social a VAlència".

Un poquet de per favor, senyor Camps, com diuen ara. No t'enganyes a tu mateix i sobretot no intentes enganyar-nos. Els heu regalat BANCAIXA al PARTIT POPULAR, a Rato i a Rajoy a canvi de res. A Madrid decidiran, ara com abans, però ara més que mai, què fan amb els diners dels valencians.

I tot, per cert, amb la complicitat del PSOE, tant el de Madrid com el de València, que no ha dit ni "piu" en tot açò i ha callat com un conillet per permetre-ho, no siga que si diu alguna cosa perda 4 vots. (En realitat, es diu que s'ho han guisat tot entre ells: el PP es queda Bancaixa i el PSOE les caixes andaluses).

Em sent trist i decebut. I sobretot, quan sent els mitjans madrilenys traent pit i el senyor Camps intentant enganyar-nos amb les seues declaracions. Una vegada més, la força del partit prima per damunt dels interessos dels valencians.

dimecres, 2 de juny de 2010

2007: INICI DE LA CRISI I DESPILFARRO A BETXÍ



Crec que a estes altures tot el món sap que la gestió econòmica del Partit Popular a l'ajuntament de Betxí en els últims anys ha estat nefasta, pèssima. Els anys més de més ingressos per als ajuntaments s'han saldat amb 3.400.000 euros de deute per a Betxí, gràcies al despilfarro i al desastre econòmic que ha comandat el govern popular.
I dins d'este desastre, el tema de festes és, pot ser, el paradigma més evident.

Fa alguns plens va vindre un reconeixement extrajudicial de crèdit per tal de pagar un parell de factures d'anys anteriors. En un d'estos, s'havia de pagar una factura de 5.000 euros suposadament per un bou de Sant Antoni de 2008.

Davant d'això, vaig demanar explicacions de quin bou era, ja que jo tenia al davant el nom de tots els bous que havien fet eixe 2007 cotejats amb cadascuna de les factures que havien entrat a l'ajuntament.

Bé, la cosa ja s'ha resolt: resulta que el 2007, a festes de setembre, a banda dels bous que hi havia comprats, se'n van comprar dos més, un per tal de suplir la mort d'un dels 8 bous que s'havien comprat i un altre per tal de suplir la pèrdua de pes d'un altre d'eixos 8 bous.

És a dir: el 2007, com expose a continuació, s'havien comprat 8 bous per a la setmana de setembre, més 3 bous més per a Sant Antoni de 2008 (podeu veure la factura dels 9 bous a la foto). A tot això, cal sumar, ara, els 2 bous que es van comprar a banda per tal de suplir 2 baixes i que ens costarà 10.000 euros més.

En total, ESTOS SÓN ELS COMPTES DELS BOUS DE SETEMBRE 2007 (NOMÉS DELS BOUS):

FESTES 2007



1 Victorino Martin (8.000€)

1 Pérez Escudero (5.000€)

6 Derramaderos (30.000€)
(primera entrada de bous cerrils)

+ 3 Derramaderos (15.000€) per a Sant Antoni 2008

+ 2 Bous suplents Derramaderos (10.000€)

EN TOTAL, 68.000€ EN BOUS AL SETEMBRE 2008


És lamentable la gestió econòmica que s'ha fet en els darrers anys (la mostra d'este article és evident, amb 68.000€ gastats el 2007 només en bous). Però és que, a més a més, el desgavell i el desastre que hi ha en eixa gestió econòmica, sobretot dins de les factures de festes.

A Betxí, si s'hagueren fet les coses bé, segurament no estaríem en la situació en què estem. El tema dels bous és només un cas. Allò important, però, és que no s'ha fet una bona gestió econòmica, i que lamentablement s'han deixat passar els anys de bonança econòmica amb un saldo de 3.400.000 euros de deute.

Només una última cosa: en el passat ple, com sabeu, el PP va votar en contra de portar els ordinadors portàtils per als xiquets de l'escola i ara, haurem de pagar per la prova d'un bou que va eixir només de vesprada 5.000 euros, o 4.800 euros per a la correguda de la beneficiència. Es veu que només hi ha diners per al que es vol.

dimarts, 1 de juny de 2010

EL PP S'OPOSA A LA NOSTRA PROPOSTA DE TINDRE ORDINADORS PORTÀTILS


En el passat ple vam presentar en la qual demanàvem que els xiquets de 5é i 6é de primària i de 1r i 2n d'ESO de Betxí pogueren accedir als ordinadors portàtils del pla ESCUELA 2.0.

El que preteníem era que l’ajuntament, juntament amb la Caixa Rural, l’AMPA de l’escola i l’AMPA de l’institut es posaren a treballar per aconseguir portar els famosos ordinadors que la Generalitat havia negat al no signar el conveni amb el govern estatal.

Va quedar clar, només començar a debatre la proposta, que eixa intenció no arribaria a bon port, perquè el Partit Popular es negaria a aprovar-la. Els seus arguments van ser d’allò més estrambòtics: que si l’aprovem, Zapatero ens la negarà perquè segurament ja s’ha derogat eixe pla; que si saltem el filtre de la Generalitat i ens dirigim directament al govern no servirà la nostra proposta... bé, amb més motiu: per què no l’aproven, aleshores, i ja serà el PSOE qui la tombe? Res de res.

Al final, va quedar clar que tot era marejar la perdiu, defensar allò indefensable (que és no voler els ordinadors per als xiquets de Betxí) per una sola raó: PERQUÈ EL PARTIT POPULAR ELS HAVIA DIT QUE VOTAREN EN CONTRA DE LA PROPOSTA.

Vaig apel•lar al vot personal, no de partit (n’hi ha alguns regidors populars amb fills que es veurien beneficiats per este conveni); els vaig dir que ells estaven per a treballar per Betxí, no pel partit. Novament, res de res. Va quedar clar que la força del partit era major que la força del sentit comú i que la força d’aprovar una cosa que era bona per a tots.

Finalment, el vot partidista va anul•lar la nostra proposta. Els xiquets de Betxí es quedaran sense ordinadors portàtils, sense més aules informàtiques i sense pissarres digitals. I tot, perquè el partit, per a alguns, està per damunt dels interessos del poble. És així de lamentable i de trist, però és així.