dilluns, 28 de setembre de 2009

PER FI TINDREM LA PISCINA COBERTA... A VALL D'ALBA


Sí, per si no ho sabeu, la Vall d'Alba tindrà una piscina coberta, segurament l'any que ve. Segons s'ha aprovat en plenari de la diputació de Castelló, una subvenció per valor de 600.000 euros. No cal ni dir que eixa subvenció es deu al fet que un dels vicepresidents de la nostra diputació és el senyor Martínez, alcalde de la Vall d'Alba.

Per a qui no ho sàpia, la Vall d'Alba és un menut poble de la Plana Alta, que compta amb 2747 habitants, segons el cens de 2007. Sí, 2747 habitants que gaudiran d'unes instal·lacions que demandem des de fa anys els betxinencs.

A part de quedar-nos amb un pam de nassos, m'agradaria que cadascú que traguera les seues conclusions i que revisara quins són els arguments que ens dóna el PP de Betxí per impedir la construcció de la Piscina Coberta al nostre poble.

Betxí té 6000 habitants, més del doble que Vall d'Alba, però en canvi ens quedarem sense piscina coberta. Reitere, CADASCÚ QUE TRAGA LES SEUES PRÒPIES CONCLUSIONS I QUE REVISE ELS ARGUMENTS QUE ENS DÓNA EL PP.

dissabte, 12 de setembre de 2009

FESTES (II)




Quan arriben estos dies, la majoria dels betxinencs esperem ansiosos les nostres festes patronals. Tot l'any desitjant tindre el programa per veure els actes preparats. Enguany, però, el programa no destaca per la seua qualitat. Segons pareix, pels moments de crisi en què ens trobem immersos, com bé diu el nostre alcalde, el senyor Blasco.

La veritat, però, és que bona part de la situació econòmica en què es troba el nostre ajuntament es deu a la mala gestió feta per l'equip de govern del Partit Popular. Valga, com a botó de mostra, només dos exemples del que s'ha fet durant els últims anys, sobretot en festes.

FOTO 1: esta imatge és la fotografia d'una factura del 2007 pertanyent a dos bous comprats que, sumant el transport, es van gastar més de 15.000 euros, és a dir, més de 2 milions i mig de pessetes;

FOTO 2: esta imatge és la fotografia de la factura dels bous de l'entrada de l'any passat , és a dir, més de 33.000 euros (més de 5 milions i mig de pessetes) sense comptar l'assegurança, el muntatge i desmuntatge de les barreres... tot per a 4 minuts. Val la pena, però, pegar una ullada als bous que es van comprar:

-CATALUNYA: guarisme 2, és a dir, 6 anys d'edat
-RABIOSON: guarisme 2, és a dir, 6 anys d'edat
-ACORRALANTE: guarisme 2, és a dir, 6 anys d'edat
-ARRUMBADO: guarisme 2, és a dir, 6 anys d'edat
-BARBALARGA: guarisme 1, és a dir, 7 anys d'edat
-CORCITO: guarisme 1, és a dir, 7 anys d'edat

No cal ser un tècnic taurí (com em va dir l'alcalde intentant defensar-se) per tal de veure que això, simplement, ÉS UNA BARBARITAT I UN GRAN DESPILFARRO.

És veritat que ens trobem en una mala situació global, però si les coses s'hagueren fet bé quan tocava, si no s'haguera despilfarrat durant anys, si no s'haguera estirat més el braç que la mànega en molts moments (estos són només dos exemples), la situació del nostre ajuntament seria molt diferent.

Reitere que la gestió econòmica del Partit Popular ha sigut nefasta, i ha ajudat en gran part a engrandir l'endeutament del nostre ajuntament. I mira que els ho he dit repetidament: QUI NO GUARDA QUAN TÉ, NO MENJA QUAN VOL. I ara la paguem tots, per la mala gestió d'uns pocs.

Que passeu bones festes!

dilluns, 7 de setembre de 2009

FESTES (I)



Les primeres setmanes de setembre semblen un lent compàs d'espera tot mirant de reüll les nostres festes patronals, que en pocs dies trauran al carrer tots els betxinencs i betxinenques per participar en els actes programats.

Enguany el programa s'ha vist afectat directament per la crisi, segons sembla, ja que s'han suprimit bona part d'actes que en els darrers anys s'havien repetit regularment.

I justament això, és el que ha passat en bona part dels pobles que ens envolten. Enguany, per exemple, la Vall d'Uixò inclourà un concurs de llançament de pinyols d'oliva i de llançament de mòbils, per citar només dos exemples. Evidentment, tot amb un pressupost zero. Enrere han quedat els abusos i els despilfarros d'anys anteriors, d'embolades de desenes de bous, d'actuacions espectaculars i de menjars amb molts convidats.

Amb tot, enguany pareix que es posarà un poc més de seny i d'interés en controlar tot el gasto que durant els últims anys s'havia fet en esta setmana, justament com hem proposat reiteradament també durant els últims anys. És trist, però, que haja hagut de vindre una forta crisi per tal que els ajuntaments, com el nostre, s'hagen donat compte que això no podia seguir així. Com diem els valencians, QUI NO GUARDA QUAN TÉ, NO MENJA QUAN VOL.

Espere i desitge que això ens haja fet aprendre per al futur.

dimarts, 1 de setembre de 2009

DE RETORN A BETXÍ



Les vacances ja s'han acabat. Hui ja he anat a l'institut a fer els primers exàmens de recuperació als estudiants que no havien passat totes les assignatures. Com sol dir-se, lo bo ja s'ha acabat.

Enguany, com sabeu, he estat de vacances a Sud-àfrica, de viatge de nòvios i de visita a un parell d'amics que tinc allà baix des que vaig treballar a Anglaterra en un hotel. Un d'ells també em va visitar fa un parell d'anys, i a l'altre l'espere l'any que ve.

Crec que viatjar és bonic, molt bonic, a més d'enriquidor. Conéixer noves coses, nous amics, noves experiències, sempre va bé, sobretot en les vacances, per tal de canviar un poc el xip i començar el nou curs amb energies renovades.

Solc viatjar tots els estius i la veritat és que és agradable i divertit comprovar sempre que les coses que coneixen els estrangers de les nostres tradicions són els bous, la Tomatina i la Paella. Pràcticament ningú no coneix les falles, o la Ciutat de les Arts i les ciències, o Peníscola... fins i tot Benidorm és poc conegut si te'n vas a un país que no siga Anglaterra o Alemanya.

Però la paella... la paella és internacional, preuada i coneguda a tot el món. Orgullós de dir que és de la meua terra, però que la que es fa com Déu mana és la de conill i pollastre, res de gambes i clòtxines com pensen ells.

La paella és una de les coses que més enyores quan te'n vas a l'estranger. De fet, l'última setmana només tenia al cap la paella de ma mare. Afortunadament, el primer dia d'arribar, vaig dinar paella.