dijous, 27 de gener de 2011

EL TEATRE DEL PP (II)


El dimecres passat vam tindre el primer ple en què la nova alcaldessa ja va oficiar com a tal. Tot i això, el comportament del Partit Popular continua sent el mateix.Per a ben poc tenen en compte l'oposició. Pràcticament per a res. No saben ells, que nosaltres som representants de la gent que ens va votar. En el meu cas i en el de Toni Meneu, representem més de 600 persones de Betxí. Que no es poc.

Però, com dic, res de res. Als plens aplega pràcticament ja tot cuinat. No tenim poder de decisió de res, ni se'ns permet aportar cap idea. Com diuen ells, per a això tenen la majoria absoluta. Efectivament, per a això, per a fer el que vulguen (com han fet estos anys), per a fer els canvis que vulguen, per a gastar tots els diners que vulguen, per a llevar i posar els entrepans, per a llevar i posar nous alcaldes. Ells tenen la majoria absoluta i, després de 8 anys, eixa majoria s'ha tornat en absolutisme.

I clar, dins d'eixe absolutisme, fan el que volen. Per exemple, en l'últim ple. En la meua intervenció, una de les coses que els vaig demanar és que donaren explicacions clares, convicents i verídiques del que ha passat en els últims dies al nostre ajuntament. La gent vol saber, la gent es mereix saber quin és el paperot que està fent el Partit Popular al nostre ajuntament. Quin paperot està fent als mitjans de comunicació. Però clar, com que tenen majoria absoluta, res de res. Ni una mínima explicació, ni una mínima autocrítica.

És més, el portaveu del PP, Dionisio Farinós, fins i tot va desviar el tema insinuant que no passava res, que tot el que havien fet era ben normal. I punt. I amb això, s'acaben les explicacions al poble de tot el que ha succeït en les últimes setmanes.

Sembla ser que per a ell les llàgrimes de cocodril de l'ex-alcalde no són res; que el bes que li va arrear a l'actual alcaldessa davant de totes les càmeres i periodistes era ben normal; un bes digne del mateix Humphrey Bogart en Casablanca, per a després, en 24h, pegar-li un altre bes a la diputació.

La veritat, per a la majoria de la gent no va ser gens normal i, sobretot, vist a posteriori, encara menys.Totes estes actuacions estan fent perdre el temps dels funcionaris i els diners de l'ajuntament i provoca que, a dia de hui, encara no tinguem ni aprovat el pressupost de 2011.

S'ha fet el ridícul ben fet; s'han fet coses que, com he dit en algun altre article, no es mereixia el poble de Betxí; i sobretot, s'ha fet un teatre ben lamentable davant del tot el món que ha desprestigiat el fins ara exemplar comportament del nostre ajuntament.

divendres, 21 de gener de 2011

EL TEATRE DEL PP (I)



Escric estes línies indignat per l'engany que ha perpetrat el Partit Popular de Betxí a tota la gent del poble i a l'ajuntament. Encara estic pegant-li voltes i encara em costa de creure el que vaig llegir fa uns dies.

Però és real. Encara recorde les llàgrimes del Manolo Blasco el dia de la seua renúncia com a alcalde del nostre poble al·legant motius personals, que no arribava a tot i que, com que ja no vivia a Betxí, no podia fer front a la seua faena. Una actuació que, després hem sabut, va ser digna d'un actor de Hollywood.

El Partit Popular, passant completament per damunt del poble i de l'ajuntament, fa dimitir al senyor Blasco per tal d'impulsar la carrera política de Maria Pilar, fent cas omís de la "voluntat popular", en paraules seues mateixa. I el que no sabíem, aleeshores, és que eixos "motius personals" de la seua renúncia era que s'havia venut al seu partit i als seus intressos econòmics, això sí, personals.

Del Partit Popular, la veritat, ja m'ho esperava. Posen a la seua disposició tot allò que els va bé, sempre que amb això puguen mantindre el poder. Sempre el poder. Només el poder. Però Manolo Blasco, sincerament, m'ha decebut. No només ha sigut la titella del seu grup que el va trair, sinó que ha protagonitzat una pantomima al nostre ajuntament que, sincerament, no ens mereixíem.

El teatre que vam viure aquell dia posa en evidència, clarament, quina és la voluntat del Partit Popular, i per quins interessos es mouen. Simplement pel poder. Fins ara, l'ajuntament i el poble havia sigut un exemple, com moltes vegades ha dit el mateix Manolo Blasco, de democràcia i de saber estar. Això s'ha acabat. Quan li han vist les orelles al llop, quan han comprovat que les enquestes ja no els són favorables i que ho tindran ben difícil per seguir governant a Betxí, han arrassat amb tot, fent cas omís de la "voluntat popular", llevant un alcalde per un altre i, finalment, venent-se als interessos del partit, per damunt de tot.

Com he dit al principi, estic indignat amb el que han fet a Betxí. El poble i els betxinencs no ens ho mereixíem. Decebut amb l'actuació de Manolo Blasco, decebut completament, perquè s'ha venut al Partit Popular que l'ha comprat, (ojo!), amb diners públics (com la resta dels 32 assessors que té el president de la diputació). I trist perquè després parlen dels polítics. I, amb actuacions com esta, tenen tota la raó a desprestigiar-los.

Però que quede clara una cosa. Ni tots els partits són iguals, ni tots els polítics actuem igual.

dimarts, 18 de gener de 2011

TOTS VAM DONAR EL PAS


Este ha sigut el Sant Antoni més solidari dels últims anys. El diumenge, tot el poble (més de 2000 persones) va donar el pas en la cursa solidària contra el càncer. La resposta de la gent va ser multitudinària i tots vam eixir al carrer per participar en l'acte.

La veritat és que tot el món (la majoria de les entitats i associacions locals, els partits polítics, les persones a nivell particular) va participar directament o indirectament en la cursa.

Igualment, l'organització va ser excel·lent. Les persones que pertanyen a l'Associació Contra el Càncer han dedicat hores i hores voluntàriament per tal que la cursa anara d'allò més bé, tal i com va ser.

Des d'ací, donem l'enhorabona a tots ells, perquè van demostrar que quan tots treballem i participem conjuntament, l'èxit està assegurat.

ENHORABONA A TOTS I ESPEREM QUE L'ANY QUE VE TORNEM A DONAR EL PAS

divendres, 14 de gener de 2011

LA MEUA INTERVENCIÓ EN LA PRESA DE POSSESSIÓ DE LA NOVA ALCALDESSA


-SEGONA PART DEL PARTIT
Estem ací esta vesprada per jugar la segona part del partit que va començar el dilluns passat. Un partit que, al nostre parer, no s’hauria d’haver jugat ara sinó el dia que tocava, és a dir, el 22 de maig, com estava establert. El 22 de maig, efectivament, jugarem el partit definitiu, però no el jugarem tots en les mateixes condicions.

En eixe partit del dia 22 hi haurà un equip, el Partit Popular, que haurà canviat les regles del joc unilateralment, sense comptar amb els altres participants del joc: els altres equips i, sobretot, l’afició, el poble de Betxí.

Estem per tant, davant d’un frau en les regles del joc. Un engany al poble de Betxí, que no va votar la sra Martínez ara fa quatre anys, sinó al sr Blasco. Un frau cap a la màxima institució del poble, l’ajuntament que, per 4 mesos que queden per al 22 de maig, no es mereixia esta actuació; i una injustícia, finalment, al sr Blasco a qui, per cert, ja fa un any que se l’ha deixat en fora de joc claríssim. Sí, així ha sigut, encara que es vulga dissimular i no vulguen reconéixer-ho públicament. Els mateixos companys de l’equip, l’han deixat en fora de joc.


-RESPECTE A LA VOLUNTAT
Pensem que este acte no calia. Si l’hagueren fet a Sant Antoni de l’any passat, l’haguérem entés, però ara, no Per quatre mesos que queden, hauria d’haver acabat el sr Blasco el seu mandat, segons havia manifestat en la seua voluntat el dia del jurament del seu càrrec, quan va dir allò de “treballaré les 24h del dia els 365 dies de l’any els 4 anys”, són paraules textuals no meues, sinó del sr. Blasco. I sobretot per la voluntat del poble que, com he dit, va ser a ell, especialment a ell, a qui va votar el 2007.

És més, segons les paraules que vosté, sra. Martínez, va pronunciar ara fa justament un any, per Sant Antoni, després de l’embolic dels bocadillos, segons les seues paraules, este canvi tampoc no era necessari. Mire vosté què va dir aleshores, segons podem llegir en l’acta:

“El Partit Popular de Betxí i el grup municipal popular mostren el suport clar, públic i absolut a la màxima autoritat de la corporació. Suport que garantix l'estabilitat del govern que respon a la voluntat popular expressada en les urnes. En nom del meu grup i del meu partit, anuncie al poble de Betxí que el Partit Popular, amb el seu alcalde, Manolo Blasco al front, treballarà fins al final del mandat”.

Repetisc, paraules seues que ara se les haurà d’engolir, perquè no ha respectat la voluntat del poble.


-QUÈ HA CANVIAT?
Li faig la mateixa pregunta que li vaig fer al sr. Blasco el dilluns: què ha canviat, ara, sra. Martínez, un any després d’eixes paraules? Què ha canviat? Simplement una cosa: el fet que ens trobem davant de les eleccions municipals del mes de maig i que vostés han mogut fitxa, han canviat un jugador (que fins fa quatre dies segons vostés era el millor en diferència, i un alcalde històric), perquè tenen por de perdre el partit (és a dir, l’alcaldia).

Sincerament, pense que este fixatge d’hivern, este canvi d’alcaldia, no calia. Què vol demostrar ara, en 4 mesos que queden? La millor mostra de la seua gestió l’hauria poguda, l’hauria d’haver fet durant estos 4 anys i, lamentablement, tots coneixem quins són els resultats de la seua gestió com a responsable de l’àrea econòmica de l’ajuntament: l’increment del deute fins a 3,4 milions d’euros, fins i tot tenint en compte que vam viure els millors moments econòmics de la història de Betxí. Una gestió econòmica, en definitiva, lamentable. Una gestió econòmica que, si fórem un equip de futbol, possiblement ens descendirien a 2ª divisió.



-QUINA CREDIBILITAT ENS DÓNA?
Quina credibilitat ens dóna, sra Martínez? Quina credibilitat ens dóna la persona que va encapçalar la rebel.lió cap a l’alcalde del seu propi partit? Quina credibilitat ens dóna la persona que poc després va dir que recolzarien l’alcalde fins al final de la legislatura, segons volia la voluntat popular? Quina credibilitat ens dóna la persona que ara, un any després, es desdiu del que havia dit solemnement i ara pren el poder i destrona a l’alcalde, a qui sí va elegir majoritàriament el poble de Betxí? Quina credibilitat ens dóna la persona que ha gestionat els comptes de l’ajuntament estos últims anys i els ha portat a la mes que preocupant situació actual? Quina credibilitat ens dóna un partit que fa a Betxí lo que critica al poble del costat?

Sincerament, poca, molt poca. I lamentablement, qui pagarà eixa mala gestió d’uns pocs, seran tots. Serà tot el poble. Seran tots els betxinencs i betxinenques.


-FAIR PLAY
Sra Martínez. Ja sap la nostra forma de treballar, el nostre fair play. Sabem distingir perfectament la política de la persona. Personalment, li desitgem el millor, i que li vaja bé tant professionalment, com familiarment. I també que tinga encert en estos quatre mesos que li queden d’alcaldia, que bona falta fa al poble de Betxí.

I ara sí, esperem trobar-nos en la gran final del dia 22 de maig i que aleshores puguem jugar tots en les mateixes condicions i en una situació de màxima igualtat, ja que ara no ho podem fer, perquè les regles del joc les ha canviades a mitat partit. I estic segur que el poble de Betxí entendrà que el canvi de les regles del joc de forma unilateral senta un precedent negatiu en el funcionament del nostre ajuntament. Una actuació que no s’hauria d’haver produït i que la gent sabrà com respondre’l el proper mes de maig.

Moltes gràcies.

dilluns, 10 de gener de 2011

HUI COMENÇA EL CANVI


Ahir vam fer l'esperat ple extraordinari en què Manolo Blasco, fins ahir alcalde, va renunciar al càrrec.

La veritat és que les seues paraules van ser senzilles i sinzeres, tot i que va obviar alguna part important i fonamental de la renúncia: la traïció del seu Partit, del Partit Popular el dia dels "bocadillos" i la proximitat de les eleccions.

I això va ser, fonamentalment, allò que li vaig recordar en la meua intervenció. L'engany cap als betxinencs i betxinenques que havien votat el PP per tal que ell, Manolo Blasco, i ningú més, fóra l'alcalde fins al maig de 2011.

I així ho va manifestar també ell, Manolo Blasco, el dia de la seua possessió, al juny de 2007, quan va pronunciar les següents paraules:

"treballaré les 24 hores al dia durant els 365 dies de l'any, els quatre anys. Este és el meu compromís i el del Partit Popular amb el poble de Betxí”.

Amb la renúncia d'ahir, és evident que el sr. Blasco i el Partit Popular han enganyat la voluntat dels betxinencs que van confiar en ells. I tot, només per un motiu: per la proxitat de les eleccions i per la por al canvi que s'apropa.

El PP ha hagut d'actuar de pressa i corrents per intentar invertir la tendència del malestar que es nota entre la gent amb la seua gestió. I en eixe canvi, entra la renúncia de Manolo. I eixa renúncia representa, en essència, l'anteposició dels interessos del Partit Popular per damunt dels interessos i la voluntat del poble.

Per fintalitzar, m'agradaria recordar les paraules de cloenda que vaig mencionar ahir i que, en realitat, pertanyen al portaveu del PP d'Onda, el sr. Aguilella, el dia que va fer efectiva la renúncia a l'alcaldia de la població veïna el sr. Navarro, del PSOE (només vaig haver de canviar el nom de Navarro per Blasco i el d'Onda per Betxí):

“L’abandonament de Manolo Blasco evidencia que estem al final d’un cicle polític a Betxí i de gestió de l’ajuntament. Blasco ha sigut un alcalde important per a Betxí i que, per tant, no es mereix eixir-se’n per la porta falsa, per culpa de les pressions i interessos ocults del seu partit. Betxí no es mereix que el Partit Popular utilitze la figura del seu alcalde per tal de jugar amb els seus interessos partidistes. Hauria d’haver acabat la legislatura, per responsabilitat cap al poble. Renuncia al seu càrrec obligat per les enquestes i el moment de pitjor situació econòmica dels betxinencs. Este pas evidencia que Betxí necessita un canvi i en eixe canvi no cap més de lo mateix”.

Efectivament, la solució al problema de Betxí no l'aportarà el mateix partit que l'ha creat.

AHIR VA COMENÇAR EL CANVI A BETXÍ.
ESTIC PREPARAT PER CONDUIR EL CANVI.
ARA MÉS QUE MAI, BETXÍ UNIT.