PRESSUPOST INFANTIL I JUVENIL

La setmana passada vam celebrar el II Ple Infantil Municipal amb el qual, a través de la col·laboració dels mestres i de la participació de tots els xiquets i xiquetes de l'escola, van decidir quins mòduls es compraran enguany dins d'esta iniciativa.

Amb un pressupost de 9.000€, els dos jocs escollits ja estan demanats i, per tant, seran una realitat en poques setmanes.

De forma paral·lela, hui mateix hem fet efectiva la decisió més important dins del I Pressupost Juvenil Municipal que, d'igual manera que l'anterior, s'ha tirat endavant amb la participació de tots els alumnes de l'institut.  Enguany, l'ampliació del skate park ha sigut el projecte més votat i, per tant, també es farà efectiu en poques setmanes.  A l'skate, s'hi sumaran altres dos propostes, fins arribar als 9.000€.

El més important de totes dos iniciatives, més enllà del que es puga decidir, és la massiva participació de tots els joves, d'absolutament tots, en el que serà el nostre municipi a curt termini.  Per això, des del nostre equip de govern, estem molt pagats que hagen tingut tan bona acollida i, alhora, que siguem novament un referent de bones pràctiques al nostre voltant.  Gràcies a tots per la participació.

DESPOBLAMENT

Article publicat a EL PERIÓDICO MEDITERRÁNEO (15-5-2017)

Fa vint anys, allà cap a finals del segle passat, em vaig passar tres estius a Anglaterra treballant per tal d’aprendre anglés. En concret, vaig estar a un hotel de Birdlip, un poblet molt menut d’uns 200 habitants situat en la comarca de Gloucestershire, al sud-oest del país.

Allà, a banda de l’hotel, poca cosa hi havia més: no hi havia tendes, ni bars, ni restaurants, ni ambulatori, ni qualsevol servei que puguem considerar imprescindible en la vida moderna. Però sí que hi havia una important xarxa de transport públic que et permetia accedir a les capitals de la comarca (Cheltenham i Gloucester) pràcticament durant totes les hores del dia. I això ocorre encara hui, en Birdlip i en la pràctica totalitat dels pobles anglesos.

EN ELS ÚLTIMS dies hem vist als mitjans de comunicació la preocupació que per part de la Generalitat valenciana i de les diputacions hi ha sobre el despoblament de la majoria del territori valencià (i jo diria que també de tot l’Estat). En concret, i pel que fa a les comarques de Castelló, el problema és gravíssim, ja que la immensa majoria de la població es concentra en un grapat de ciutats costaneres.

Està bé que des de les administracions més grans s’activen programes d’ajudes i de subvencions per als municipis més menuts, que són pràcticament el 90%, si més no en la nostra àrea.

Però això és un tractament pal·liatiu. La cura definitiva és molt més complexa. I difícil. Mentre no hi haja serveis com cal –centres de salut, escoles i instituts, oficines administratives-, condicions favorables perquè s’hi instal·len empreses que creen llocs de treball i unes comunicacions i mitjans de transport moderns, la cosa està molt magra. I això no es fa de hui per a demà, sinó amb una acurada planificació, una temporització a mitjà termini i grans inversions. I sobretot, amb un canvi de mentalitat.

CONCERT DE FESTES

Vaja per davant que no sóc un expert en música.  Per això, en moltes ocasions, abans de decidir quines actuacions es contracten per al poble, pregunte i m'informe a través de diversos amics entesos en l'art musical.

A més a més, el que tinc clar des del primer moment en què vaig entrar com alcalde, és que calia prendre decisions dirigides a la majoria de les persones o, en este cas  que respecta a les contractacions dels grups i bandes, que atenguera a diversos estils de música al llarg del temps.

I així crec que s'ha fet.  Si fem un ràpid repàs als grups més coneguts que han passat per Betxí des que estem al govern, podrem veure que hi ha de pràcticament tots els estils i dirigits a pràcticament tots els grups d'edats, especialment en els concerts de festes:

2012: Tom Bombadil (música celta)
2013: Barón Rojo (Penya Cabra, rock)
          Obrint Pas (ska)
2015: La Fuga (rock)
          Boikot (heavy-rock)
          Space Elephants (electrònica)
          Aspencat (rock en valencià)
2016: La Guardia (rock)
2017: Cómplices (Pop)
          Amistades Peligrosas (Pop)

A banda d'estes bandes conegudes, també han passat durant estos anys diversos tributs de tots els estils, seguint el mateix criteri que he comentat anteriorment:

TRIBUTS: -Spyplane (U2)
                   -The Blisters (The Beatles)
                   -Fito & Fitipaldis
                  -Lo mejor del Último (El último de la fila)
                  -El último tributo (El último de la fila)
                  -19 días y 500 noches (Joaquín Sabina)
                  -Lo mejor de Serrat

Amb estes premisses s'ha triat, enguany, el concert de Cómplices i Amistades Peligrosas, dos bandes del que es podria anomenar Pop, després que l'any passat es duguera un grup d'estil més rocker.  L'any que ve, s'intentarà escollir una banda de característiques diferents.  Com dic, intentant tindre en compte tots els gustos musicals.