dimarts, 22 de novembre de 2016

PRESSUPOSTOS OBERTS

Com tots els anys, arribats a estos mesos comencem a treballar els comptes per al pròxim exercici.  I com sempre, ja fa setmanes que, des de la regidoria de Participació, hem contactat amb moltíssimes persones per tal de poder conformar-los amb el màxim consens i propostes possibles.

D'esta forma, s'ha enviat una circular a totes les entitats i associacions socials, culturals i esportives per tal que ens facen arribar les seues idees i, si són factibles, dur-les endavant.  D'igual manera, s'està treballant amb els II Pressupostos Infantils que, després de l'èxit de participació i d'acollida d'enguany, tornaran a ser una realitat el 2017.

A més a més, i com a novetat, en esta ocasió també hem contactat amb els joves de l'institut.  En primer lloc, per passar-los una pregunta senzilla i arreplegar el màxim nombre d'iniciatives possible.  A continuació, de tot el corpus recollirem les 10 propostes més bones i/o realitzables i les tornarem a dur a votació entre els joves.  Així, per al pròxim any intantarem tirar endavant el que serà el I Pressupost Juvenil.

Amb una voluntat eminentment oberta, s'han fet grans esforços estos anys per fer partícep a tot el món dels números municipals que, com sempre dic, són de tots i, per això, hem de realitzar-los entre tots.

dimecres, 16 de novembre de 2016

ENQUESTES FALLIDES



(Article publicat a EL PERIÓDICO MEDITERRÁNEO, 14-11-2016)
El 2016 serà recordat, entre d’altres coses, per l’estrepitós fracàs de les previsions dels resultats electorals que s’han dut a terme enguany.  Especialment en referèndums de gran importància que ens afecten directament, encara que no ho semble.
L’any històric en este aspecte començava el 20-D, amb l’inesperat daltabaix de Ciutadans i la sorprenent pujada de Podem. Error minimitzat després el 26 de juny pel suposat sorpasso que havia de fer-li Podem al PSOE i que mai no va arribar.
Però eixe sorpasso fallit es va quedar en no-res comparat amb els resultats que es van donar justament tres dies abans en la consulta que el Regne Unit va fer sobre la permanència en la UE.  Poques previsions havien anunciat la històrica victòria del Brèxit.
Colòmbia ha sigut un altre lamentable espectacle, esta vegada amb una diferència de més de 10 punts al “sí” a la pau amb les FARC, després de dècades d’assassinats i violència.  La cosa, finalment, no va ratificar els pronòstics.
I arribem, per últim, a la més recent i sonada de les fallides, la derrota de Hillary Clinton en detriment de Donald Trump, que serà el proper president dels EEUU.  A pesar de les previsions. (O gràcies a elles?)
El 2016 serà recordat, si la cosa no va a pitjor, com l’annus horribilis de les enquestes.  Equivocacions en les anàlisis i pronòstics que han suposat sorpreses sonades en els resultats electorals que impliquen a moltíssima gent en este món globalitzat.  I errades, en definitiva, que qüestionen un sistema que en moltes ocasions determina la mobilització de la gent, la línia de campanya dels partits, les previsions econòmiques i socials.  En essència, un símptoma de dubte de si al final de la correguda no estarà tot controlat, pels de sempre, ab initio.  Si “el futbol és així”, en política “l’única enquesta que val és la de les urnes”.

dimarts, 1 de novembre de 2016

10 PREGUNTES AL PSOE (ENCARA NO RESPOSTES)

Article publicat a ELPERIODICOMEDITERRÁNEO (31-10-2016)

Este cap de setmana s’ha consumat el despropòsit polític dels onze mesos precedents amb un estat en funcions amb un despropòsit encara més gran, en què el PSOE li ha atorgat el poder al PP.  Amb tot, em faig algunes preguntes encara no contestades pels socialistes:

1.    Per què el PSOE es va negar a arribar a un acord amb Podemos i altres partits després dels resultats del 20-D quan entre els dos sumaven 159 diputats?
2.    Si el PSOE sabia que el pacte amb Ciutadans era un carreró sense eixida, per què hi va entrar?
3.    Per què el PSOE va prendre la responsabilitat de què no hi haguera govern, si hauria d’haver recaigut sobre el PP, que era qui havia guanyat les eleccions?
4.    No van prometre per activa i per passiva en les campanyes a les generals que “mai li donarien el govern a Rajoy”?
5.    Si ara el PSOE li ofereix el govern al PP a canvi de res, per què no li’l va donar abans, després del 26-J, amb condicions, per exemple exigint la dimissió de Rajoy?
6.    Per què tanta por a consultar als ciutadans o a la militància sobre assumptes transcendentals per a les seues vides?
7.    Si el PSOE haguera evitat el circ mediàtic dels comitès federals, la dimissió de Sánchez i la divisió del partit, realment les terceres eleccions eren una eixida pitjor que la que han pres?
8.    Com se li pot donar un govern al PP que durant quatre anys ha passat el “rodillo” de la seua majoria absoluta sense pactar amb ningú i fent el contrari del que havia promès?
9.    S’han oblidat que el PP està imputat per finançament il·lícit i menjat per la corrupció des de dins?
10. I per últim, com es pot abstindre el President Ximo Puig (i damunt sense donar explicacions) per oferir el govern a un partit que continua marginant als valencians en matèria de finançament i d’infraestructures perquè Rajoy afirma que “tienen otras prioridades”?