SANT ANTONI SENSE ENTREPANS

Per primera vegada en molts anys la romeria a la nostra muntanyeta de Sant Antoni es pujarà sense arreplegar un entrepà.

Segons l'alcalde, és producte de la crisi en què ens trobem immersos i, en el pla d'estalvi per a enguany, n'és un dels efectes. Segons em pareix a mi, és producte de la seua mala gestió econòmica dels darrers anys.

Els entrepans de Sant Antoni és, només, una mostra del punt en què ens trobem. Els entrepans costen una ínfima part del despilfarro que s'ha fet en els anys anteriors i ara, com el deute (de més de 3.400.000€), el paguem tots els betxinencs.

El senyor Blasco es creu que amb obres ho arreglarà tot. I com li vaig dir en el ple de desembre, el patrimoni més important de Betxí no són les obres i els edificis, sinó la gent del poble, els betxinencs i betxinenques que vivim i estimem el nostre poble. I per a ells, potser un entrepà el dia del nostre patró, o un got de xocolate per als xiquets a Festes és un detall més important que qualsevol obra que puga fer. Perquè això, és cuidar a la gent.

Que passeu un bon dia de Sant Antoni.

PRESSUPOSTOS 2010 (I)

El passat dijous dia 30 de desembre vam realitzar el ple dels pressupostos. Este és, probablement, el ple més important de l'any, en què es van debatre les xifres i les partides econòmiques que regiran els números durant el 2010.

Quan parlem d'economia referent al nostre ajuntament, lamentablement, el titular és només un: NEFASTA GESTIÓ ECONÒMICA DEL PARTIT POPULAR.

Les xifres de l'informe d'itervenció (al loro!, no ho dic jo, sinó la interventora), són molt clares i contundents:

1. El deute de l'ajuntament de Betxí ascendix a 3.406.000 euros, és a dir, a més de 550 milions de pessetes. Això suposa que cada un dels betxinencs (tinguen l'edat que tinguen) tenim un deute de 577 euros.

2. L'estalvi net de 2008 és de -266.000 euros, és a dir, un any més amb un fort dèficit per no fer una bona gestió econòmica

3. No hi ha cap partida per a inversions. El gran deute acumulat fa que el 2010 no es puga acometre cap inversió i, el que és més greu, que no es puga accedir a cap subvenció perquè l'ajuntament no podrà posar la part econòmica que li correspon. Només recordaré que el 2009 ja s'ha renunciat a 60.000 euros de subvenció del POiS (Pla d'Obres i Serveis) i a 159.000 euros del Pla d'Instal·lacions Esportives. El 2010, ni una ni mitja subvenció.

Podria seguir i seguir sense parar, però en definitiva, com he dit al començament, el que demostra tot açò és que s'ha fet una pèssima gestió dels recursos econòmics de l'ajuntament. Que el deute ha augmentat sense parar any rere any i que el despilfarro generalitzat per part de l'equip de govern ha portat a la situació en què ens trobem.

I ara no ho pagaran ells, ho pagarem entre tots.

Espere que passeu unes bones festes i un bon any.

L'any que ve continuem parlant de política i de problemes i alegries que afecten al nostre estimat poble.

Bones festes a tots
Alfred Remolar

XXI APLEC DE LA MUNTANYETA DE SANT ANTONI

Un any més, i ja en van 21, l'Associació Vicent Tomàs i Martí organitza l'Aplec de la Muntanyeta de Sant Antoni. Els Aplecs de la Muntanyeta es van iniciar als anys 20, impulsats per Vicent Tomàs i Martí, un artanenc que pretenia recuperar la nostra cultura i tradicions. I va escollir, justament, la nostra muntanyeta, on s'aplegaven persones de tota la comarca interessades per la nostra llengua, la nostra història i les nostres tradicions.

Enguany hi ha programats a l'Aplec dos actes units en un. En primer lloc, es projectarà el documental 400 anys de l'expulsió dels moriscos. A continuació, i enllaçant amb el vídeo, Vicent Gil, l'arxiver de Vila-real, parlarà de les repercussions que esta expulsió va tindre a la nostra comarca i, sobretot, al nostre poble.

Des d'este blog vos recomane que assistiu a este acte, ja que les referències que tinc del vídeo són immillorables (ha guanyat dos premis en les darreres setmanes); pel que fa a Vicent Gil, els grans coneixements que té sobre els documents antics dels nostres pobles són blasmats de manera senzilla i clara a les seues dissertacions, cosa que fa absolutament comprensibles i exemplificants les seues paraules.

Ens veem a l'Aplec!

EL PALAU DE BETXÍ

Fa un parell o tres de setmanes l'Associació d'Amics del Palau de Betxí va organitzar una conferència a càrrec de l'arquitecte Paco Grande per tal d'explicar els treballs més importants que s'havien fet fins aleshores al nostre Palau.

Allò més important que crec que convé ressaltar de tot el que va dir el mestre va ser que el Palau de Betxí té un pati interior únic en tot el País Valencià degut a les característiques arquitectòniques dels seus arcs. En comparació amb altres d'estil semblant, les finalitzacions dels arcs són úniques i, segons l'arquitecte, d'una autenticitat especial.

Així mateix, l'estudiós va posar de relleu també el valor que té la portada esquerra de l'edifici (la que ara ens sembla a nosaltres secundària), també pràcticament única amb estes característiques al nostre territori.

Tots els assistents vam quedar gratament impressionats amb les explicacions tècniques però a la vegada comprensibles que ens va fer arribar i que ens van fer entendre la vàlua d'esta construcció que tenim al nostre poble.

El Palau és una relíquia del nostre passat que hem de recuperar i promoure en el futur, perquè el seu valor únic així ho mereix.

S.A.T. LA COSA (MESADO)

Hui no és un dia alegre per a mi. Tampoc ho és per al nostre poble. Esta nit, sobre la 1 del matí, s'ha incendiat un dels magatzems de taronja més antics i amb més solera de Betxí, la S.A.T. la Cosa, més conegut com el magatzem de Mesado.

A les 8,30 del matí m'han telefonat des de l'ajuntament i m'han informat del fet, però justament uns minuts més tard, mentre anava de camí a la feina, ho han anunciat també per la ràdio.

La notícia és molt roïna per a tots. Són moltes les famílies i les persones que treballen tant al magatzem mateix, o d'altres collint per a l'empresa. Tots veuen ara com, d'un dia per a l'altre, el seu lloc de treball s'ha fet cendres. A més, personalment, m'uneix una amistat molt gran amb algun dels seus treballadors i dels seus caps.

Si la taronja ja està passant molt mals temps, especialment enguany a Betxí, on han tancat diversos negocis i molta gent s'ha quedat sense feina, ara només faltava açò. Des d'ací vaja tot el meu recolzament, tant a nivell personal, com a nivell polític. Ànim per a tots els afectats en este desastre.