DEMANEM MÉS METGES AL·LERGIÒLEGS

Demà tornem a tindre ple, a les 8, com tots els últims dimecres de cada mes. Demà aportem per escrit dues propostes, una en què demanem els ordinadors portàtils per als xiquets (d'esta proposta ja parlarem en breu) i una altra en què demanem que s'incremente la plantilla dels metges especialitzats en al·lèrgies a l'Hospital de la Plana Baixa de Vila-real.

Enguany està sent un any molt roí per a la gent que té al·lergia, sobretot al pol·len, ja que les quantioses pluges han provocat que n'hi haja molt més que l'any passat, per exemple. De fet, segur que coneixeu algú que patix este tipus de símptoma o d'enfermetat (de fet s'estima que un 25% de la població té algun d'estos símptomes).

Això ha provocat, evidentment, que la gent que ha necessitat anar al metge especialista fóra molta enguany. A la Plana Baixa, però, en el darrer mes de març hi ha hagut una llista d’espera per a l’especialista al•lergòleg de més de 300 dies. Cal dir que l’Hospital de la Plana solament compta amb dos especialistes per a atendre a tota la comarca, amb més de 120.000 habitants.

Si el 2008 l'OCU (l'Organització de Consumidors i Usuaris) ja alertava que els 45 dies d'espera que havien de patir els valencians per visitar l'al·lergiòleg ja eren massa, imagineu-vos què dirà ara, amb 300 dies d'espera a l'Hospital de la Plana. És a dir, 10 mesos d'espera.

Pensem que això afecta tota la gent de la nostra comarca i que, per tant, hauríem de remar tots a una per tal de demanar-li a la Conselleria de Sanitat que augmentara el nombre d'al·lergiòlegs.

Crec que fem una bona proposta, que beneficiarà molta gent i que contribuirà a millorar la nostra atenció sanitària.

LES MESURES DE ZP

El dimarts passat, en una acció inesperada per la majoria de la gent, el president del Govern va adoptar una sèrie de mesures que, al meu entendre, arriben dos anys tard (tot i que encara no s'han concretat exactament).

Dos anys després que hagen estat negant la crisi per activa i per passiva i que només han servit per allargar l'agonia, sobretot de les persones que estan en l'atur. Dos anys perduts que haurien pogut servir per tal de posar en funcionament estes mesures però de forma més progressiva i que, per tant, potser haurien solucionat abans el problema i, fins i tot, potser no hauria calgut arribar fins a eixe extrem.

Al meu entendre, les mesures, com he dit, arriben tard, i sobretot afecten molta de la gent més desafavorida: funcionaris (no tots els funcionaris cobren megajornals com el dels polítics, per exemple el de José Luís Gimeno, que cobra 60.000 euros anuals des de 2005 per ser president de la Ciudad de las Lenguas de Castelló que, a dia de hui, encara no s'ha fet i que, a més a més, té com a assessor, també cobrant, evidentment, el senyor Josety; a banda d'eixos, n'hi ha molts que cobren 900 euros, encara que no ho parega), pensionistes (alguns han comentat que el deute de Canal 9, de 1.200 milions d'euros, supera els diners que s'estalviaran amb esta congelació), mares que tindran xiquets l'any que ve, persones afectades per la llei de dependència...

Això suposa que a Betxí, per exemple, les mesures de ZP afectaran directament els vora 1000 pensionistes i les desenes de funcionaris que hi ha, les més de 200 persones que han demanat la llei de dependència, les 60 ó 70 mares que potser tindran xiquets l'any que ve... tot mesures, per altra banda, que proposava el Partit Popular.

No tinc la clau per saber què es pot fer per arreglar la crisi, ni quina ha estat l'origen real (la construcció, els bancs...). Però sí que crec, com he dit, que no ha sigut bo el despilfarro dels últims anys, el fet de negar l'evident realitat i que les mesures no afecten diretament els mateixos polítics, amb els assessors al capdavant (Fabra en té 33, Gallardón més de 1000, ZP vora 600...) i, també, els jornals dels alcaldes, que són imposats per ells mateixos. Crec que hauria d'haver una baremació del sou dels alcaldes per habitants, per evitar casos tan lamentables com el de l'alcalde popular d'Algemesí, que cobra més de 90.000 euros bruts anuals.

Les mesures que s'han de prendre són, per tant, molt més importants, profundes i globals de les que s'han pres que, com dic, afecten bàsicament, molta de la gent més desafavorida, sobretot la que afecta als pensionistes.