Hui he posat dos fotos com a encapçalament del meu article. I n'haguera pogut posar moltes més per il·lustrar els temes recurrents que cada vegada que s'acosten les eleccions trau el Partit Popular per animar a les masses a eixir al carrer i enfrontar a la gent. Com ha fet sempre, seguix fent i seguirà fent.
Durant molts anys, però especialment durant els huit de ZP, havien tret el tema del transvasament de l'Ebre com a cepet. Una pancarta a la façana de la Diputació de Castelló que tots recordareu, que deia "Agua para todos" recordava cada dia la lluita que mantenien. En el programa electoral del PP de Betxí, en les passades municipals, el transvasament n'era una de les propostes centrals.
Amb l'entrada de Rajoy i del PP al govern central, res més es va saber del transvasament. S'ha acabat. Ja no els interessa eixe enfrontament. Ni ara, quan l'Ebre torna a estar a punt de desbordar-se en Navarra i en Alacant ja comencen a patir la sequera. Eixe tema ja està esgotat, perquè com que la proposta és falsa i inviable i són ells els que governen, ja no en poden traure profit. De fet, en tota la legislatura els populars ni l'han nomenat en l'ajuntament.
Durant anys, molts anys, un altre tema d'enfrontament va ser el Parany. La foto que teniu més amunt és també de la passada campanya de les municipals, del 2011, en un mitin en Onda. Ha sigut quan el PP ha governat en Europa, en Madrid, en la Generalitat i en la majoria dels ajuntaments valencians quan s'ha acabat definitivament el Parany. Per tant, eixe tema tampoc no es pot tornar a tocar.
Ara, el tema d'enguany són els bous. A punt de perdre bona part dels seus vots, a punt de perdre la Generalitat per la mala gestió, el despilfarro i la corrupció, es torna a enfrontar a la gent amb els bous sabent, conforme saben, que l'última paraula la tindrà el Parlament Europeu. I esgrimeixen els bous com una senya d'identitat. I els bous al carrer i el bou embolat probablement ho són, com la paella i la taronja, la cuina tradicional, les festes, la forma de vestir típica i altres tradicions.
Però probablement la major senya d'identitat que tenim els valencians és la nostra llengua. Una llengua que mai han defensat, que mai han parlat en públic, que sempre han menyspreat i que sempre han tret, també, com a eina d'enfrontament quan s'han acostat les eleccions. Esta vegada espere que no la traguen, després de l'actuació lamentable de Rita Barberà en la cridà de Falles. Almenys per a alguna cosa servirà el ridícul que va fer.
