dimarts, 11 d’octubre de 2016

EL NOSTRE DIA



Article aparegut al MEDITERRÁNEO (9-10-2016)
Arribem enguany, al 9 d’octubre, amb les piles més carregades que mai.  I crec, també, que més units que mai.  Tots els valencians, independentment de la nostra ideologia, tenim cada vegada més clar que som uns dels més perjudicats de tot l’estat en matèria de finançament.  Això s’ha escenificat, esta setmana, a Madrid, on tots junts (govern, agents econòmics, socials i empresarials) hem demanat “tots a una veu” que l’estat ens dote amb la justícia el que ens pertoca. 
Les xifres oficials, a bastament sabudes però malèvolament silenciades, parlen per elles mateixa.  El País Valencià, amb una població que suposa l’11% del total de l’estat, només rep entre el 5 i el 6% de finançament. Això, traduït a xifres concretes, vol dir que l’estat recapta al nostre territori 5.800 milions d’euros anuals, mentre que només ens en transfereix 4.400.  És a dir, 1.400 milions menys dels que hauríem de tindre.  Any rere any.  Tots els anys.
Més dades.  Si apliquem eixes xifres al que tothom pot entendre, significa que cada valencià rep de Madrid, anualment, 1.820€.  contra els 2.305€ de cada aragonès o contra els 4.170€ de cada basc.  Es fa evident que la situació ha de canviar i que els valencians no podem seguir sent els pitjor finançats.  Hem de deixar de transferir els nostres impostos a altres territoris per equilibrar la balança de tots.
A este infrafinançament, s’afegeix una segona discriminació, la de les inversions.  Dos exemples breus: el deute de l’Expo de Sevilla i les Olimpiades de Barcelona va ser assumit per l’estat; el de la Copa Amèrica no.  Els trens de rodalies de Madrid reben més de 300 milions anuals, els de Catalunya vora 200, els valencians, 1 millió. 
Fa algun temps, vaig sentir al periodista Toni Basses afirmar, crec que amb raó, que el sentiment català havia patit una clara transformació, molt important, en els últims anys: s’havia passat d’un nacionalisme de bandera a un nacionalisme de cartera.  És a dir, els catalans ja han interioritzat que ixen perdent amb les transferències que fan a Madrid.  I això, traslladat ací, encara és més evident.
Hui és 9 d’octubre, dia de tots els valencians.  I per això, en cap moment he volgut parlar de cap partit polític.  Ni tirar-li les culpes als uns o als altres de la situació en què ens trobem.  Hui és dia, és el moment, de reivindicar tots junts el que ens correspon, perquè no volem ser més que ningú, però tampoc menys.  Hui, més que mai, hem d’alçar la veu.  Visca el País Valencià!