dimarts, 10 de gener de 2017

COSES (ROÏNES) DE LA POLÍTICA


Article publicat a EL MEDITERRÁNEO (9-1-2017)

Sempre he dit i diré que el comportament dels polítics de l’ajuntament de Betxí és exemplar de fa anys.  Molts anys.  Siga del partit que siga, des de fa molt de temps els plens municipals són un exemple de comportament, de debat, de diàleg i de defensa d’unes idees o ideologia determinada.
De vegades però, hi ha postures que no poden concebre’s i et sorprenen.  Si més no perquè és difícil que la gent les entenga.  És a dir, de vegades es trasllada la (mala) política dels mitjans de comunicació al nostre terreny.  I això és el que va passar, al meu entendre, la setmana passada en el debat sobre els Pressupostos Municipals per al 2017.  Uns comptes que van ser aprovats per majoria absoluta, amb deu vots a favor (BLOC-Compromís i EU) i tres en contra (PP i PSOE).  Fins ací tot dins de la lògica.  El que ja no van ser tan “lògics” i comprensibles van ser els arguments donats pel PPSOE.
Les explicacions pelegrines dels populars va ser bàsicament això, parlar per parlar del sexe dels àngels sense aclarir-ne ni una.  Caldria que el PP recordara no només que encara estem pagant tots la seua bancarrota a Betxí (més de 4 milions de deute), sinó que fins i tot en estos pressupostos s’ha inclòs el pagament d’una inversió de més de 12.000€ que ells van fer fa vora una dècada i que mai no van pagar.  Però encara hi ha més: a principis de setembre vam dir a tots els grups polítics que dugueren propostes per a incloure als pressupostos.  Sabeu quantes n’ha dut el PP? Zero.
Al seu costat, el PSOE local no es queda curt.  En este cas sí que van presentar un llistat amb set propostes, de les quals cinc s’han vist reflectides als comptes municipals, és a dir, més d’un 70%.  Però ni així: els socialistes van votar en contra de les beques per als estudiants, del banc de llibres per als alumnes de batxillerat, dels pressupostos infantils i juvenils, de la bossa de foment local...  Un vot en contra amb un argument de pes: que les ratlles de l’aparcament de l’avinguda J. Dualde no siguen en vertical sinó en horitzontal.
Deia al principi que a Betxí som un exemple de diàleg, de bones maneres i de sentit comú als debats plenaris.  Encara que, en ocasions, les ratlles no ens deixen veure l’horitzó.