dimecres, 24 de gener del 2018

AVE, CÉSAR

_El dilluns va tindre lloc un dels esperpents més grans que recorde últimament (a pesar que hui, possiblement, l'haja superat ja Ricardo Costa amb les seues declaracions al cas Gürtel).  I lamentablement, els protagonistes d'eixe embolic mediàtic vam ser, una vegada més, els valencians.  I una vegada més, gràcies al PP.

Com solen fer els populars, havien anunciat a bombo i plateret, des de fa anys, molts anys, l'arribada de l'AVE a Castelló.  De fet, ho han anunciat tantes vegades que ja ni me'n recorde.  Però la realitat és que, mentre que a Sevilla ja el tenen des de l'any 1992, gràcies a Felipe, ací el tindrem amb més de 26 anys de retard.

I dic "el tindrem" perquè el que va inaugurar M. Rajoy fa dos dies no es pot considerar, ni de bon tros, un Tren de Gran Velocitat.  I no ho dic jo, sinó els experts en la matèria i, més encara, els temps oficials que tardarà en recórrer el tram entre Castelló i València: 42 minuts, quan l'Euromed recorre eixe mateix tros en menys temps.

La qüestió és que no només ens han enganyat.  Sinó que l'espectacle va ser lamentable, amb una avaria a mig camí, una invitació a la difunta Rita Barberà, un adelantament del tren de rodalia i una nova confusió del president del govern, esta vegada entre el tren i l'avió.

Més patètic, impossible.  Però els valencians i, en este cas, els castellonencs, seguirem patint el menyspreu del govern central i de moment encara no tenim ni perspectives pròximes de quan arribarà a les nostres comarques l'AVE.  L'autèntic.