dimarts, 12 de juny del 2018

PER A PLORAR

Recorde que allà pel 2000-2005, els que denunciàvem les pràctiques que véiem en el PP valencià érem poc menys que traïdors a la pàtria.  Els que apostàvem per un creixement sostenible dels municipis enfront de la maranya dels megapais és que "estàvem fora de context, que estàvem en contra del progrés".  Els que pensàvem en recuperar el nostre patrimoni i potenciar el que teníem, en contraposició a les noves megaconstruccions faraòniques, és que no volíem turisme ni obrir-nos al món.

Lamentablement, anys després, el temps ens ha donat la raó.  I dic lamentablement, perquè el preu que hem pagat i que continuarem pagant tots els valencians i valencianes per la gestió que el PP va fer en la nostra terra durant anys i anys encara no ha acabat.

De fet, a hores d'ara encara queden diverses peces de la Gürtel per jutjar, amb un final condemnatori més que probable.    I mentre que un dels artífex de tot açò (Camps) encara continua mostrant-se altaner (tot i que d'altres ja han caigut, Zaplana, Rus, Fabra & co.), la reputació dels valencians continua arrossegant-se per terra.  Gràcies a tota esta colla.

I el més fort és que si almenys callaren i demanaren perdó, veuries un atisbe d'intent de redempció i de rectificació.  Però quan sents a la Bonig i als seus col·legues seguir la tàctica del "patà i palante", veus que no hi ha res a fer.  Que segueixen on estaven i que no va la cosa amb ells.  Veurem quan seguisquen eixint les sentències dels "casos aïllats" que encara queden.