dimarts, 3 de març de 2009

TONI LARA


El proper diumenge dia 8 de març, a les 17:30 de la vesprada, participarem en l'homenatge que retrem en l'auditori a Toni Lara, lamentablement mort el Nadal passat.

Entre les múltiples facetes en què va participar l'amic Toni m'agradaria parlar en concret d'una d'elles, la seua faceta nacionalista. Sóc conscient que en els dies que corren la paraula "nacionalista" no és ben vista en moltes parts de la nostra societat, compta amb molts prejudicis i sembla que ens pose en guàrdia només de sentir-la. Però en realitat, el nacionalisme que regava Toni Lara era el que preconitzem la majoria de la gent del BLOC de Betxí, un nacionalisme ben entés.

M'explique. El nacionalisme de Toni Lara era simplement -però no pocament- treballar pel seu poble i per la seua gent. El nacionalisme de Toni Lara cristal·litzava portant els seus fills a l'institut de Betxí o impulsant un projecte com el grup de Folk de Betxí; o es declarava quan anava a comprar al Mercat de l'avinguda i a la carnisseria de la Plaça, o senzillament quan posava gasolina en la gasolinera d'Orenga. El nacionalisme de Toni Lara era, com sempre dic, de dia a dia, d'intentar millorar i afavorir el nostre poble i la nostra gent, de prioritzar les empreses, les entitats i les persones de Betxí.

Eixe va ser el nacionalisme de Toni Lara, el nacionalisme que preconitzem la gent del BLOC. Un nacionalisme centrat en la nostra gent, lliure de prejudicis i molt diferent del que ens mostren els mitjans de comunicació. Gràcies Toni, pel teu exemple.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sóc Toni Meneu.El que més em va impactar de Toni va ser com ell mateix es va oferir al BLOC. Va ser ell qui va vindre per dir-nos:"m'agrada com ho esteu fent i vull col.laborar amb vosaltres. Jo ,m'estime Betxí com vosaltres". Això em va dir a mi.A més a més sempre les seues opinions eren assenyades i sense faltar a ningú (i això que motius en tenia). Per a mi, en el poc temps que hem compartit, puc dir que era un home bo, un gran amic i una millor persona. Només em cal dir que tinga un bon viatge i que l'enyorarem molt.

Carme Franch ha dit...

Fa temps que no visc a Betxí i coneixia a Toni des de xiqueta. Era una persona apreciable tan sols per que a les nostres curtes i espaiades trobades pels carrers del poble, sempre s'aturava i em dedicava unes paraules acollidores. Aquest Nadal quan vaig escoltar mil i un comentaris sobre quí era en realitat i a tot el que estava dedicat, em vaig emportar una gran i grata sorpresa. Això em va fer pensar en quí era jo realment quan dic ser de Betxí tan orgullosament. Es clar que ho soc peró amb una gran diferència: jo ho soc de cor, però ell ho era també amb l'anima!!.Així que des de la relativa llunyania el meu reconeixemnt per ell en especial i per tots aquells, coneguts o desconegut, que hi poseu l'Ánima pel meu poble.