dimecres, 25 de març del 2009

EL SOLAIG



Un dels símbols del nostre poble és la muntanya del Solaig, la més alta del nostre terme, i això que només té 330 metres d'altitud.

Però als betxinencs ens té igual que siguen eixos 330 o que en siguen 500; és la nostra muntanya, la que veem des de pràcticament qualsevol punt de les nostres partides i la que, junt a Sant Antoni, signifiquen alguna cosa més que dues muntanyes.

El Solaig ha estat referent nostre des de fa segles; els primers habitants del terme, els ibers, ja vivien al Solaig, segons ens recorden les restes dels Castellests i algunes troballes que s'han fet; i des del segle XVI tenim documentació escrita que els nostres avantpassats anaven allà a cultivar garrofa i oliva, entre d'altres.

Hui en dia, la partida del Solaig continua sent lloc de cultiu de tarongers, d'acollida de masets i d'excursionistes (normalment locals) que hi van a pegar una volteta per la muntanya.

Bé, estes dues últimes ja no són, des de fa poc, el que eren fa només uns mesos. Perquè fa alguns dies, uns treballadors forestals (amb el corresponent permís) van realitzar una tala de pins a la part nord-oest del Solaig. Fins ací, tot correcte.

La realitat ha sigut, però, que els forestals, a banda d'assolar un tros important de la muntanya, es van deixar totes les restes dels arbres, muntons i muntons de rames i de troncs, a la vora d'alguns masets i justament damunt de la senda que durant segles i segles havien usat els betxinencs per pujar la nostra muntanya. A banda d'impedir el pas dels caminants, el perill a què s'exposen els masets afectats a l'estiu és immens, ja que quan se sequen les deixalles la probabilitat d'incendi serà altíssima.

En el ple del mes de març vaig denunciar este fet de forma pública. I li vaig dir a l'alcalde que, tot i que sabia que la responsabilitat del que havia passat no era seua, sí que és responsabilitat seua que tot quede com estava en un principi, que tot torne a ser igual, sense perill per als masets i amb la senda lliure per als caminants del nostre poble. Ara està en les seues mans.

JA VOREM COM ACABA TOT.

dilluns, 23 de març del 2009

ANTENÍZATE



Recorde que una vegada el Canal Satélite Digital va fer una promoció per publicitar el seu producte que tenia per lema este, "ANTENÍZATE", o alguna cosa molt similar. Bé, a Betxí no n'estem orgullosos, però podem dir que ja estem "antenitzats". Lamentablement continuem antenitzats.

És molta la gent, cada vegada més, que s'està unint per fer força i eliminar les antenes de telefonia mòbil de la nostra població. L'ajuntament, a instàncies del BLOC, va aprovar fa alguns anys una ordenança municipal que regulava l'establiment d'estes antenes a l'interior del poble. Tanmateix, però, el que intentem ara és treballar per eliminar les que ja tenim.

En este context, l'altre dia l'AMPA va fer una xerrada informativa, a càrrec d'un expert en la matèria, sobre tot açò, i la veritat és que va ser molt interessant. Entre altres coses, va desmuntar algunes afirmacions que s'havien sentit per part de l'equip de govern del PP i que, a la fi, resulten ser falses. Entre altres, deien que si les antenes es traslladaren al terme i reduïren la seua potència no tindríem la mateixa cobertura que ara, cosa que va negar categòricament l'expert. Ell va afirmar, contundentment, que tindríem exactament la mateixa, però amb molta menor radiació.

Estem lluitant per desplaçar les antenes a fora de les cases, i sobretot si tenim present que la del carrer Trinitat està al costat de les escoles i de la futura biblioteca. Com deia l'expert, davant del dubte hem de seguir el principi de prevenció i, per tant, no hem d'esperar que puguen passar coses que potser lamentarem.

Demanem el trasllat de les antenes urgentment. Volem "desantenitzar-nos".

dimarts, 10 de març del 2009

MASTER BLASCO


Fer a Betxí una entrada de bous que dura 4 minuts amb bous coixos i de 7 anys d'edat: 33.000 euros(només els bous)
ENTRADA DE BOUS

Comprar un Victorino i un "toro cuatreño" i portar-los des d'Extremadura: 16.000 euros
VICTORINO

Portar una cantant de flamenc (Betxí té gran tradició flamenca) de la qual ni l'alcalde se sabia el títol d'una cançó: 18.500 euros
LA HÚNGARA

Arreglar el "jardí" del Pai Molí-Llop (davant gasolinera Caixa Rural) quan és la urbanitzadora la que havia de fer-ho per haver-lo deixat en un estat lamentable: 11.400 euros
JARDÍ MOLÍ-LLOP

Perdre per 1ª vegada en la història una subvenció de la Diputació per arreglar les clavegueres: 54.000 euros
CLAVEGUERES

No ingressar els diners d'una constructora al signar el projecte, com posava el contracte, ja d'abril de 2005: 250.000 euros
CONTRACTE PAI NOU BETXÍ


* Per construir una piscina coberta
* Per construir un aparcament de camions
* Per posar un autobús que vaja a la UJI i a l'hospital de la Plana
* Per posar una xarxa wi-fi municipal
* Per pagar les copes del futbol sala que costen 24 euros
* Per fer una actuació amb tots els grups locals

NO HI HA DINERS

per a tot lo demés: MASTER BLASCO

dilluns, 9 de març del 2009

MASTER CAMPS


Donar un xec en blanc a un Arquitecte per tal que et construïsca un edifici
gris (Ciutat de les Arts): 760.880.921 milions d'euros
CIUTAT DE LES ARTS

Pelear-se per un campeonat en el mar que solament va tindre una audiència del 4% de share i que ningú no entenia... 1.500.000.000 milions d'euros
AMERICA'S CUP

Acceptar el xantatge d'un vell amb pasta per veure 24 cotxes a 300km/h per davant dels nostres nassos: 100.000.000 milions d'euros
FÓRMULA 1

Traure un home amb sotana durant un dia per beneir totes les seues obres: 100.000.000 milions d'euros
LA VISITA DEL PAPA

Crear una necessitat per a un estadi nou per al València, quan ha estat a punt de quebrar l'entitat: 400.000.000 milions d'euros
EL NOU MESTALLA

Crear l'Agora per a l'Open de Tenis que totes les ciutats han rebutjat:
113.000.000 milions d'euros
OPEN DE TENNIS

Crear en Xàtiva una plaça de bous coberta per a un mitin de Rajoy: 2.000.000 milions d'euros
PLAÇA DE BOUS COBERTA


· Per crear una millor xarxa de transport metropolità,
· Per tal que puguen atendre'm una urgència en un hospital abans de 3 hores,
· Per tal que el meu germà puga estudiar en un edifici i no en un barracó,
· Per tal que les indústries tinguen ajuda en la competència internacional,
· Per tal de fomentar el I+D+I,
· Per tal de desplegar la llei de dependència,
· Per tal de pagar el deute de 15.000.000 euros a les universitats,
· Per tal de no ser els millors en fracàs escolar,

NO HI HA DINERS
...per a tot lo demés, MasterCamps

dimarts, 3 de març del 2009

TONI LARA


El proper diumenge dia 8 de març, a les 17:30 de la vesprada, participarem en l'homenatge que retrem en l'auditori a Toni Lara, lamentablement mort el Nadal passat.

Entre les múltiples facetes en què va participar l'amic Toni m'agradaria parlar en concret d'una d'elles, la seua faceta nacionalista. Sóc conscient que en els dies que corren la paraula "nacionalista" no és ben vista en moltes parts de la nostra societat, compta amb molts prejudicis i sembla que ens pose en guàrdia només de sentir-la. Però en realitat, el nacionalisme que regava Toni Lara era el que preconitzem la majoria de la gent del BLOC de Betxí, un nacionalisme ben entés.

M'explique. El nacionalisme de Toni Lara era simplement -però no pocament- treballar pel seu poble i per la seua gent. El nacionalisme de Toni Lara cristal·litzava portant els seus fills a l'institut de Betxí o impulsant un projecte com el grup de Folk de Betxí; o es declarava quan anava a comprar al Mercat de l'avinguda i a la carnisseria de la Plaça, o senzillament quan posava gasolina en la gasolinera d'Orenga. El nacionalisme de Toni Lara era, com sempre dic, de dia a dia, d'intentar millorar i afavorir el nostre poble i la nostra gent, de prioritzar les empreses, les entitats i les persones de Betxí.

Eixe va ser el nacionalisme de Toni Lara, el nacionalisme que preconitzem la gent del BLOC. Un nacionalisme centrat en la nostra gent, lliure de prejudicis i molt diferent del que ens mostren els mitjans de comunicació. Gràcies Toni, pel teu exemple.