divendres, 21 de gener del 2011

EL TEATRE DEL PP (I)



Escric estes línies indignat per l'engany que ha perpetrat el Partit Popular de Betxí a tota la gent del poble i a l'ajuntament. Encara estic pegant-li voltes i encara em costa de creure el que vaig llegir fa uns dies.

Però és real. Encara recorde les llàgrimes del Manolo Blasco el dia de la seua renúncia com a alcalde del nostre poble al·legant motius personals, que no arribava a tot i que, com que ja no vivia a Betxí, no podia fer front a la seua faena. Una actuació que, després hem sabut, va ser digna d'un actor de Hollywood.

El Partit Popular, passant completament per damunt del poble i de l'ajuntament, fa dimitir al senyor Blasco per tal d'impulsar la carrera política de Maria Pilar, fent cas omís de la "voluntat popular", en paraules seues mateixa. I el que no sabíem, aleeshores, és que eixos "motius personals" de la seua renúncia era que s'havia venut al seu partit i als seus intressos econòmics, això sí, personals.

Del Partit Popular, la veritat, ja m'ho esperava. Posen a la seua disposició tot allò que els va bé, sempre que amb això puguen mantindre el poder. Sempre el poder. Només el poder. Però Manolo Blasco, sincerament, m'ha decebut. No només ha sigut la titella del seu grup que el va trair, sinó que ha protagonitzat una pantomima al nostre ajuntament que, sincerament, no ens mereixíem.

El teatre que vam viure aquell dia posa en evidència, clarament, quina és la voluntat del Partit Popular, i per quins interessos es mouen. Simplement pel poder. Fins ara, l'ajuntament i el poble havia sigut un exemple, com moltes vegades ha dit el mateix Manolo Blasco, de democràcia i de saber estar. Això s'ha acabat. Quan li han vist les orelles al llop, quan han comprovat que les enquestes ja no els són favorables i que ho tindran ben difícil per seguir governant a Betxí, han arrassat amb tot, fent cas omís de la "voluntat popular", llevant un alcalde per un altre i, finalment, venent-se als interessos del partit, per damunt de tot.

Com he dit al principi, estic indignat amb el que han fet a Betxí. El poble i els betxinencs no ens ho mereixíem. Decebut amb l'actuació de Manolo Blasco, decebut completament, perquè s'ha venut al Partit Popular que l'ha comprat, (ojo!), amb diners públics (com la resta dels 32 assessors que té el president de la diputació). I trist perquè després parlen dels polítics. I, amb actuacions com esta, tenen tota la raó a desprestigiar-los.

Però que quede clara una cosa. Ni tots els partits són iguals, ni tots els polítics actuem igual.

2 comentaris:

raul ha dit...

Les llagrimes eren d'alegria :)

TONI PITARCH ha dit...

"Decebut", exactament, així m'he sentit amb tot l'afer de Manolo Blasco... al que, de segur, no coneixia tan bé com tu, però malgrat la discrepància política sempre l'havia considerat com "un bon xic"... encara que al seu partit sempre hi ha hagut, i n'hi ha, molt de vividor... dels diners públics.

Fins que no s'arribe a prohibir per llei (com s'ha prohibit fumar), aquesta lliure disposició d'assessors amb fons públics, els vividors seguiran abusant i comprant voluntats amb els diners de tots: quina tropa!