dimarts, 17 de juliol de 2012

PUNT I FINAL? O PUNT I SEGUIT?

La veritat és que hui no sé per on començar. Han sigut tants els despropòsits que s'han succeït en els últims dies, que vos puc ben assegurar que resulta difícil saber per on començar. Però em llançaré endavant pels últims fets.

Fa només uns pocs dies que la filla del nostre ex-president Fabra va dir, al congrés dels Diputats, que "se jodan", dirigint-se expressament als aturats. Com sabeu, FAbra pertany al partit que a la nostra terra guanya totes les eleccions des de fa ja massa anys i que, durant l'interval que va de cita electoral en cita electoral, periòdicament practica amb alegria i prepotència fets com estos. Però al cap de quatre anys, torna a guanyar.

Uns dies abans, el sr. Rajoy feia un retall en drets socials sense precedents, retalls que pagarem la gent normal, com tu i com jo perquè, que jo sàpia, s'han llevat prestacions sanitàries i educatives, s'ha augmentat l'IVA a tots, s'han reduït les pensions, s'han llevat les deduccions per les cases, etc etc, però no s'han augmentat, per exemple, els impostos als més rics, com ara la Duquessa d'Alba o a l'amo de Zara, per posar només un parell d'exemples. De fet, tu i jo pagarem més IVA, igual que la duquessa i que el sr. Ortega, amb els distàncies que ens salven d'ells... i poc més.

Enmig de tot este entramat, s'ha oblidat per la precipitació dels fets al sr. Castiñeira, l'electricista gallec que durant anys ha anat minant els béns i els dienrs de la catedral de Compostel·la, fins a fer-se amb un botí de més de 2 milions d'euros en metàl·lic. Dos milions d'euros que, amb el beneplàcit del PARTIT POPULAR i les mesures de Rajoy, hauria pogut declarar i blanquejar, pagant només un 10%, amb la qual cosa se li haguera quedat net 1.800.000€. No està mal, la veritat, per a un electricista.

Amb tot, la pregunta que em salta a hores d'ara, és la següent: realment estem farts? o només és una rabieta que ens pilla en calent i la gent seguirà donant-li la majoria al Partit Popular, com des de fa anys? La gent té la paraula i espere que el que uns pocs ens estan fent a uns molts ara, no quede en l'oblit. Veurem què passarà.