Fa algun temps van iniciar esta persecució -ara més evident que mai- amb el tancament de TV3. Aleshores vam ser moltes les persones que ens vam mobilitzar en contra d'eixa decisió. No van cedir. Posteriorment, va ser el tancament en directe de RTVV -amb Paco Telefunken d'heroi, que hui ja ningú recorda-. També amb moltes, moltíssimes mobilitzacions i molta indignació entre els valencians. Tampoc no van cedir. Hui li ha tocat a Catalunya Ràdio. I tampoc no cediran.
Escric estes línies ple de ràbia i d'indignació, perquè reconec que la situació em supera. Tots els límits que pensava que no saltarien -la fictícia línia roja de Fabra-, fa temps que se l'han destrossat. El meu fill, de 3 anys, a dia de hui no pot vore dibuixos en la meua llengua. En la seua llengua. En la nostra llengua. Per a veure'ls, hem de recórrer a internet. A l'igual que si vull veure dibuixos en zulú o en rus. En la meua pròpia casa. En el segle XXI.
I això només és un trosset del total. En breu es preveu una supressió de 151 línies en la nostra llengua, a la nostra terra. I el tancament de diverses escoles, a pesar del que va dir el "Molt Honorable". La cosa continua i s'accelerarà en els pròxims mesos. Com he dit, de cara a les eleccions. En breu tornarà a eixir la bandera, i la llengua, i els temes recurrents de sempre.
Només espere, i ara més que mai, que els derrotem en totes les eleccions que ens venen damunt. L'expoliació dels diners públics, el tràfic d'influències i l'enxufisme a l'ordre del dia, la ruïna dels grans projectes, la persecució i extermini de la nostra llengua i cultura, la falta d'ocupació de la nostra gent -molt per dalt de la mitjana estatal- i tantes i tantes altres coses no poden esperar més. NECESSITEM UN CANVI JA. HEM DE FER EL CANVI JA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada