(article publicat a ELPERIODICO MEDITERRÁNEO, 10-6-2015)
Ahir es van trencar les negociacions entre PSOE i
COMPROMÍS. O, almenys, això és el que ha
aparegut als mitjans de comunicació. A hores d’ara encara no sé què hi ha de
cert en eixa “notícia”, què hi ha de mostra
de força i què hi ha de rabieta.
Tot plegat, és evident que som molts els que pensem que, d’una o altra manera,
s’ha d’arribar a una entesa.
L’argument dels socialistes per a fer-se amb la
presidència de la Generalitat i la majoria dels grans ajuntaments és que ha de
governar la llista més votada. Però quan els preguntes, matisen: “la llista més
votada d’esquerres”. Vaja, o acceptem “pulpo”
o s’enduen el joc.
No se’n recorden que han obtingut els pitjors resultats
de la seua història en unes eleccions autonòmiques i municipals. O que
COMPROMÍS ha triplicat per tres els seus vots i que, a diferència, ha tret els
millors resultats de la seua història. O que la immensa majoria dels valencians
preferix, com a presidenta, a Mònica Oltra abans que a Ximo Puig.
No cauré en la temptació d’interpretar els resultats
electorals en boca del poble valencià. Davant d’això, aniré a la pura
aritmètica: si s’uneixen els 23 diputats del PSOE amb els 19 de COMPROMÍS, la
solució més clara, transparent i que tothom entendrà és que els primers
governen el 55% dels quatre anys i els segons el 45%. És a dir, que Puig siga
president 26 mesos i Oltra 22. I la mateixa opció entendríem tots per a molts
ajuntaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada