Anar junts, els dos, xarrant de bon matí pels carrers de Betxí; travessar els passos de vianants a la vegada; contar-li històries dels comerços que veem en el passeig, dels quatre cantons, de la Caixa Rural, dels arbres que ara trauen fulla...; travessar el mercat, mirar la roba de les paradetes, vore els plantons que venen, olorar els xurros i els bunyols; creuar el parc Jaume I i deixar el meu fill al col·legi.
Eixos quinze minuts a la setmana, és un tresor que compartim el meu fill i jo tots els dimecres. Un quart d'hora que em retornen a quan jo era xicotet i anava, com la majoria, caminant a estudiar. Una experiència que vos convide a tots els que pugueu a què la visqueu, almenys, un dia a la setmana, anant amb els vostres fills a peu pels carrers del nostre poble. Proveu-lo i veureu com hi ha poques coses semblants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada