(Article publicat a EL PERIÓDICO MEDITERRÁNEO, 14-11-2016)
El
2016 serà recordat, entre d’altres coses, per l’estrepitós fracàs de les previsions
dels resultats electorals que s’han dut a terme enguany. Especialment en referèndums de gran
importància que ens afecten directament, encara que no ho semble.
L’any
històric en este aspecte començava el 20-D, amb l’inesperat daltabaix de
Ciutadans i la sorprenent pujada de Podem. Error minimitzat després el 26 de
juny pel suposat sorpasso que havia
de fer-li Podem al PSOE i que mai no va arribar.
Però
eixe sorpasso fallit es va quedar en
no-res comparat amb els resultats que es van donar justament tres dies abans en
la consulta que el Regne Unit va fer sobre la permanència en la UE. Poques previsions havien anunciat la històrica
victòria del Brèxit.
Colòmbia
ha sigut un altre lamentable espectacle, esta vegada amb una diferència de més
de 10 punts al “sí” a la pau amb les FARC, després de dècades d’assassinats i
violència. La cosa, finalment, no va
ratificar els pronòstics.
I
arribem, per últim, a la més recent i sonada de les fallides, la derrota de
Hillary Clinton en detriment de Donald Trump, que serà el proper president dels
EEUU. A pesar de les previsions. (O
gràcies a elles?)
El 2016 serà recordat,
si la cosa no va a pitjor, com l’annus
horribilis de les enquestes. Equivocacions
en les anàlisis i pronòstics que han suposat sorpreses sonades en els resultats
electorals que impliquen a moltíssima gent en este món globalitzat. I errades, en definitiva, que qüestionen un
sistema que en moltes ocasions determina la mobilització de la gent, la línia
de campanya dels partits, les previsions econòmiques i socials. En essència, un símptoma de dubte de si al
final de la correguda no estarà tot controlat, pels de sempre, ab initio. Si “el futbol és així”, en política “l’única
enquesta que val és la de les urnes”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada