dimarts, 16 de maig del 2017

DESPOBLAMENT

Article publicat a EL PERIÓDICO MEDITERRÁNEO (15-5-2017)

Fa vint anys, allà cap a finals del segle passat, em vaig passar tres estius a Anglaterra treballant per tal d’aprendre anglés. En concret, vaig estar a un hotel de Birdlip, un poblet molt menut d’uns 200 habitants situat en la comarca de Gloucestershire, al sud-oest del país.

Allà, a banda de l’hotel, poca cosa hi havia més: no hi havia tendes, ni bars, ni restaurants, ni ambulatori, ni qualsevol servei que puguem considerar imprescindible en la vida moderna. Però sí que hi havia una important xarxa de transport públic que et permetia accedir a les capitals de la comarca (Cheltenham i Gloucester) pràcticament durant totes les hores del dia. I això ocorre encara hui, en Birdlip i en la pràctica totalitat dels pobles anglesos.

EN ELS ÚLTIMS dies hem vist als mitjans de comunicació la preocupació que per part de la Generalitat valenciana i de les diputacions hi ha sobre el despoblament de la majoria del territori valencià (i jo diria que també de tot l’Estat). En concret, i pel que fa a les comarques de Castelló, el problema és gravíssim, ja que la immensa majoria de la població es concentra en un grapat de ciutats costaneres.

Està bé que des de les administracions més grans s’activen programes d’ajudes i de subvencions per als municipis més menuts, que són pràcticament el 90%, si més no en la nostra àrea.

Però això és un tractament pal·liatiu. La cura definitiva és molt més complexa. I difícil. Mentre no hi haja serveis com cal –centres de salut, escoles i instituts, oficines administratives-, condicions favorables perquè s’hi instal·len empreses que creen llocs de treball i unes comunicacions i mitjans de transport moderns, la cosa està molt magra. I això no es fa de hui per a demà, sinó amb una acurada planificació, una temporització a mitjà termini i grans inversions. I sobretot, amb un canvi de mentalitat.