dimecres, 25 de març del 2009

EL SOLAIG



Un dels símbols del nostre poble és la muntanya del Solaig, la més alta del nostre terme, i això que només té 330 metres d'altitud.

Però als betxinencs ens té igual que siguen eixos 330 o que en siguen 500; és la nostra muntanya, la que veem des de pràcticament qualsevol punt de les nostres partides i la que, junt a Sant Antoni, signifiquen alguna cosa més que dues muntanyes.

El Solaig ha estat referent nostre des de fa segles; els primers habitants del terme, els ibers, ja vivien al Solaig, segons ens recorden les restes dels Castellests i algunes troballes que s'han fet; i des del segle XVI tenim documentació escrita que els nostres avantpassats anaven allà a cultivar garrofa i oliva, entre d'altres.

Hui en dia, la partida del Solaig continua sent lloc de cultiu de tarongers, d'acollida de masets i d'excursionistes (normalment locals) que hi van a pegar una volteta per la muntanya.

Bé, estes dues últimes ja no són, des de fa poc, el que eren fa només uns mesos. Perquè fa alguns dies, uns treballadors forestals (amb el corresponent permís) van realitzar una tala de pins a la part nord-oest del Solaig. Fins ací, tot correcte.

La realitat ha sigut, però, que els forestals, a banda d'assolar un tros important de la muntanya, es van deixar totes les restes dels arbres, muntons i muntons de rames i de troncs, a la vora d'alguns masets i justament damunt de la senda que durant segles i segles havien usat els betxinencs per pujar la nostra muntanya. A banda d'impedir el pas dels caminants, el perill a què s'exposen els masets afectats a l'estiu és immens, ja que quan se sequen les deixalles la probabilitat d'incendi serà altíssima.

En el ple del mes de març vaig denunciar este fet de forma pública. I li vaig dir a l'alcalde que, tot i que sabia que la responsabilitat del que havia passat no era seua, sí que és responsabilitat seua que tot quede com estava en un principi, que tot torne a ser igual, sense perill per als masets i amb la senda lliure per als caminants del nostre poble. Ara està en les seues mans.

JA VOREM COM ACABA TOT.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Alfred, t'has deixat el poblat iber.
Per cert, pensa fer alguna cosa el grup mpal. del Bloc per a que s'excave i es pose en valor?
Eixa seria una manera decrear llocs de treball, treure a la llum una part de la història de Betxí i de crear un atractiu turístic, una espècie de Puig de la Nau de Benicarló o Ullastret.

Anònim ha dit...

I es pot saber per a quina actuació es necessària tal desfeta de pins i demès espècies?