CARTA AL MEU XIQUET

El passat dia de sant Joan va ser el dia més feliç de la meua vida. A les 5,30 de la matinada, venia al món el meu xiquet Alfred. No trobe les paraules per expressar el que vaig sentir quan el vaig agafar entre els meus braços i em va mirar amb aquells ulls tan oberts. Era feliç, molt feliç.

Quasi una setmana després, i intentant col•locar un poc totes les coses en el seu lloc per tal d’establir una seguida que s’adapte al nouvingut, continue sent feliç, molt feliç. La felicitat, potser és, “només”, mirar i gaudir del teu fill quan somriu, quan et mira, quan s’agafa amb amor i amb voluntat de protecció a sa mare.

Els teus pares volem, com tots els pares, el millor per a tu. Intentarem educar-te en uns valors que pensem que són els millors per a tu. Uns valors universals com són el de l’educació i la pau, el de l’amor, el de fer el bé a qui tens al teu costat. Sembla molt senzill, però és molt difiícil. Volem justament això, que sigues una persona de bé, que estudies, que ens estimes i que valores tot el que tens al teu costat: la família, els amics, el teu poble, la teua terra.

Alfred, els teus pares estem molt contents que estigues entre tots nosaltres. Sigues benvingut, xiquet meu.