dimarts, 26 d’octubre de 2010

BLASCO I DE BETXÍ


Fa només uns plens, el nostre alcalde, el senyor Blasco, treia pit afirmant que, sota el seu mandat, en els últims anys anaven a inaugurar-se grans obres a Betxí. I que ell seria qui les inauguraria.

Aquelles paraules em van recordar als antics emperadors romans. De l'estil de "açò ho he fet jo, açò ho inauguraré jo". Efectivament, raó no li'n faltava. El senyor Blasco, o podríem dir el nostre emperador BLASCO I DE BETXÍ, inaugurarà grans obres al nostre poble. Però el que no va dir era que la majoria dels beneficis econòmics i laborals que haurien pogut comportar eixos projectes per a la nostra gent i per al nostre poble s'han perdut en l'aire. Només un resum:

-CENTRE DE DIA: un projecte de més de 600.000 euros l'ha fet una empresa de fora i pràcticament cap persona del poble hi ha treballat. Ara, a més, com que no hi ha diners per comprar el mobiliari i la Generalitat Valenciana no vol fer-se càrrec de la seua gestió (cosa que el Partit Popular hauria d'haver-se assegurat abans de fer la construcció) s'aproxima una solució "xapussera" per inaugurar-lo abans de les eleccions.

-REMODELACIÓ COL·LEGI CERVANTES: amb més de 200.000 euros de pressupost i encara per començar, també el farà una empresa del poble que, per cert, li deu diners a l'ajuntament des de 2005. Quants treballadors del poble contractarà? Ho veurem.

-CAMP DE GESPA ARTIFICIAL: amb més de 600.000 euros de pressupost, el fa una multinacional. Dels 52 treballadors que havia de contractar de l'atur, suposadament de Betxí, només 2 són del poble.

-REMODELACIÓ AUDITORI: també amb més de 200.000 euros de pressupost, el fa una empresa de fora. De 10 treballadors que havia de contractar, només 1 és de Betxí.

-ASFALTAR ELS CAMINS RURALS: projecte de 250.000 euros que també va fer una empresa de fora.

Tots estos projectes pagats per la Generalitat Valenciana i l'Estat, que comportaran, evidentment, millores estructurals per a Betxí, haurien pogut comportar molts més beneficis si, per una banda, s'hagueren assignat a empreses locals (que recordem que donen faena al poble i paguen els seus impostos ací) i si, per l'altra part, hagueren contractat treballadors betxinencs, com així es va acordar en les reunions que vam fer a l'ajuntament.

Qui té la culpa d'això? L'alcalde? El Partit Popular? No ho sé, però la realitat és eixa i projectes que haurien pogut emplear moltes famílies betxinenques, es quedaran diluïts per la mala gestió feta.

5 comentaris:

Éric Nebot ha dit...

Els primers paràgrafs han quedat massa partidistes. Encara que et done la raó, crec que aquest tipus de qualificacions no fan be a la imatge d'un partit de la oposició.

Remolar ha dit...

Tens raó Eric. A mi tampoc no m'agrada eixe estil. De fet, vaig estar pensant de no posar això, però eixa va ser la impressió que em va fer en el ple quan va traure pit de les obres que inauguraria, quan el poble no ha pagat ni un duro (perquè no en té) i quan s'han fet els empastres que descric en l'article.

Però sí, tens raó, a mi tampoc no m'agraden eixe estil.

V. J. Montolio C. ha dit...

Alfred, tu saps que quan fas un concurs public per adjudicar obres de mes de cert import, com algun dels exemples que cites, no pots donar preferencia de cap manera, sense faltar la llei, a les empreses locals. I tampoc pots obligar o demanar, sense faltar a la llei que les persones empleades siguen betxinencs. Estaria molt be i tots voldriem afavorir primer als nostres veîns, pero hi ha una llei que s´ha de complir.

Remolar ha dit...

Tens raó. Però també sabràs que hi ha una llei que et permet, per a presssupostos de menys de 350.000 euros (et parle de memòria), convidar les empreses que tu vols que concursen.

Com veus, n'hi ha molts projectes que són inferiors a eixa quantitat, en els quals s'hauria pogut convidar empreses només del poble. Però no es va fer així.

A més, efectivament no pots obligar que siguen del poble. Però tots sabem que les empreses del poble, segurament haurien contractat la gent del poble, almenys majoritàriament, no com s'ha fet.

Pel que fa als grans projectes, també hi havia altres alternatives, com per exemple les que s'han fet a altres pobles. A través de l'impuls de l'ajuntament, s'han constituït UTES (on empreses s'uneixen temporalment per fer projectes) i d'eixa manera possiblement haurien haurien pogut accedir als projectes.

V. J. Montolio C. ha dit...

Si, la cifra es eixa aproximadament i la llei funciona aixina, per a eixes quantitas, o siga, no per a tots els exemples enunciats. I en quant a la posibilitat de contractacio de treballadors, nomes son suposicions. Depen de els interesos de les empreses adjudicataries i de factors externs, com la capacitacio del treballador...
Els grans projectes tenen unes normes de adjudicacio clares. Si a les empreses els interesara, deuen ser elles les promotores de eixes unions.
Altre tema que no et discutire sera la planificacio de algunes infraestructures, que o be no s´obriran amb un projecte de qualitat, o be simplement es fara amb preses per inaugurar-lo abans de la cita amb les urnes.