dimarts, 8 de maig de 2012

QUI DIU QUE NO EIXIM EN LA TELE?

Arribe a casa després de treballar i després de dinar em recolze un poquet al sofà abans d'anar a recollir el xiquet a Pequelar. Pose en marxa el Telediari de la 1 i tanque els ulls. Ana Blanco m'amodorra de seguida i comence a esvair-me.

De sobte, em desperte perquè alguna cosa de valencians apareix en la tele. Alce un poc el cap i parlen de BANKIA, del rescat que en pocs dies tindrà lloc amb diners públics, amb diners de tots, mentre a tots ens faran posar més diners de tots per a pagar l'educació i la sanitat.

REsulta que els mals gestors i els mals polítics que hem tingut en BANCAIXA en els últims anys han portat a la bancarrota "la nostra" entitat bancària, en bona part perquè ha finançat projectes fallits com Terra Mítica, el Palau de les Arts i les Ciències o el Mestalla... I resulta que ara posaran al cap de BANKIA un home que, en el seu moment, va cobrar 69 milions d'euros per eixir de BBVA. I resulta que ara hem de confiar en ell per arreglar tot açò... I resulta, finalment, que apareix el nostre president i diu que "ahora lo importante es mantener el peso valenciano dentro de BANKIA". Això és com dir que demà plourà i farà fred (és a dir, ni xixa ni llimonà)... és que el nostre president no s'ha enterat que el "poder valencià" de BANKIA ja se'l van pulir fa mesos i mesos?

Afortunadament, torna a aparéixer Ana Blanco i comence a recuperar la dormideta que tan dolçament havia encetat ja fa alguns minuts... i de sobte, em torna a despertar un comentari sobre algun tema valencià. Alce el cap i apareix l'ex-director de Canal 9 declarant pel forat de diners que van fer ells i uns quants més del Gürtel en la visita del Papa (ojo, no van respectar ni el Papa!) i que, per suposat, no ens tornaran als valencians (no cal ni dir-ho).

Ana Blanco, novament, em retorna a la meua i quan, ara sí, estic al puntet, torne a despertar quan sent que Brussel·les declara il·legals unes ajudes per valor de 265 milions d'euros de la Generalitat per a la Ciutat de la LLum.

I tot això en 20 minuts, que no m'han deixat ni tancar els ulls. M'alce i me'n vaig a arreplegar el xiquet. Demà més, vorem com venen les notícies.