La veritat és que et sorprens quan veus, per una banda, que hi ha molta gent, especialment joves, que no es rendeixen a la realitat i que segueixen lluitant per tirar endavant projectes i idees “aparentment innovadores”, especialment vinculades a les noves tecnologies (internet, xarxes socials, telefonia mòbil...).
Però a la vegada et sorprens, també, de que pràcticament no hi haja cap idea innovadora per obrir una nova via a dos dels nostres grans potencials, com són l’agricultura i la ceràmica.
Ens queixem de la crisi que estem patint; ens queixem que cada vegada estem pitjor i que cada vegada hi ha menys treball. Però o jo estic equivocat, o crec que, com dic, els dos grans potencials que ens mantenen vius, hui per hui, la taronja i el taulell, són menys preats ben sovint en tots estos àmbits de la innovació, de la inversió o de l’emprendedurisme.
I com dic, les xifres parlen per elles mateixa. En un moment en què és l’exportació la que ens dóna les dades econòmiques més solvents i optimistes, l’exportació fonamentalment d’estos dos productes, necessitem reinvertir en ells i reinventar la seua estructura, ara sí, amb inversió i amb innovació, per tal que com a mínim ens deixen seguir explotant el seu potencial.
Perquè estan molt bé les idees innovadores en tecnologia mòbil, en internet o en xarxes socials. Està molt bé que quan puge al Penyagolosa puga dir-li a la meua dona que ja estic allà dalt; o que quan me’n vaja al poble més allunyat de les comarques de Castelló li toque al meu amic Àlex per a dir-li que he trobat un rovelló d’un pam de gran. Com dic, això està molt bé. Però millor seria redirigir les nostres noves idees, innovadores, per a modernitzar, redimensionar i reviscolar la nostra agricultura i el nostre sector ceràmic.
Els serveis estan molt bé, però hui més que mai necessitem produir. I, com diu l’eslogan, no s’ha de vendre el que produïm, sinó produir el que es ven.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada