dilluns, 25 de novembre de 2013

FI DE CICLE

Fi de cicle.  S'ha acabat.  La condemna a Carlos Fabra, ex-president de la Diputació de Castelló, representa perfectament el final de la luxúria i de l' "a vore qui pot més" que s'ha viscut en esta terra durant molts anys.  La seua imatge eixint dels jutjats condemnat, una imatge que molts han cregut que no arribaria mai, evidencia justament això: el final d'un cicle.

Un cicle que molts havíem denunciat ja fa molts anys.  I mira que no m'agrada dir això, perquè pareixem les mares -"ja t'ho havia dit"-, però així és.  Recorde que moltíssimes vegades, durant la passada legislatura, li deia a l'equip de govern del PP que anara en compte amb els gastos, que no despilfarrara, que estalviara per a quan no n'hi haguera... i res de res.  Tot era bonic i tots érem feliços.

Això s'ha acabat.  Ja fa temps que sabem que s'ha acabat.  Però ara, a més a més, i quan la imatge val més que mil paraules, esta imatge, la de Fabra condemnat, ho resumeix tot.  "Se acabó lo que se daba", com dirien en castellà.  La llàstima és que hàgem d'haver arribat fins a este extrem, amb el nostre país arruïnat, en fallida tècnica i econòmica, amb un govern que improvisa cada dia més i una taxa d'atur inassumible i extremadament gran.  Crec que no calia haver arribat a este extrem.  Calia rectficiar abans.  Perquè com sempre diem, el desbocament d'uns pocs el pagarem entre tots.