dimarts, 11 de març de 2014

L'ÈPOCA DELS PAIS A BETXÍ


Ahir vam tindre un dia ocupat completament en temes d'urbanisme.  Però no en temes d'urbanisme del dia a dia, d'atorgament de llicències, de tramitació de permissos d'obra, de resolució de problemes quotidians.  Va ser un dia complet dedicat a intentar donar solució a problemes que venen de temps enrere.  En concret, dels temps dels PAIs.

Ahir va ser un dia com molts dels que hem tingut en esta legislatura, amb una reunió que es va allargar més de quatre hores per tal d'establir les bases per encarar el futur dels antics PAIs.  Un futur gens clar.  I és que, mirant cap enrere, em done compte que Betxí ha passat tota l'època del boom immobiliari sense realitzar un sol PAI, a pesar que se'n van programar moltíssims.  I per això els problemes actuals.

A grans trets, les previsions i la planificació urbanística que es va fer entre el 2000-2010 va ser la següent:

1. PAI MOLÍ DE L'HORTA: 270 cases (actualment en pleit)
2. PAI NOU BETXÍ: 809 cases (actualment en renúncia dels promotors)
3. PAI SANT FRANCESC: 866 cases (en l'aire)
4. PAI MONTSERRAT: 608 cases (en procés)
5. PAI COVA DEL FRANCES: 154 cases (en pleit)
6. PAI SOLAIG: no es va arribar a dissenyar però era el més gran, amb més d'un milió de metres quadrats previstos

TOTAL CASES PROJECTADES: 2.707
TOTAL CASES FETES: 0

Betxí té actualment al voltant de 2.200 cases.  En vora 10 anys, se'n van projectar més de 2.707 sense que se'n duguera cap a terme.  Però clar, ara venen els problemes.  Com veeu, la planificació va ser nefasta, i la gestió també.  I mira que els ho vam dir repetides vegades, que no volíem duplicar la població i ser un poble dormitori.  Però la majoria absoluta i no escoltar als assessors i als funcionaris que sabien de què anava la cosa ens ha portat a l'actual situació. Ara, hem de fer front a tot això.

Tots recordem la immensa tanca metàl·lica de la ciutat esportiva que es va col·locar en la Bechiazul, per cert, en època d'eleccions; o les maquetes dels PAIs que van col·locar a l'entrada de l'auditori, perquè tothom les vera.  Esperem que tot això no es torne a repetir, que els que ens han dut a este punt assumisquen la seua responsabilitat i que l'experiència ens ensenye a actuar amb sentit comú.  Almenys al nostre poble.