(Article complet, publicat al Mediterráneo el 5-3-2014)
El 2011, Betxí estava a punt de la bancarrota. En juny, l'endeutament arribava als vora 4.125.000€, és a dir, un
94% sobre el pressupost municipal. Les
factures es pagaven a 300 dies vista.
La situació era pràcticament insostenible, i el deute continuava
creixent cada dia, amb unes festes faraòniques i les inversions finançades a
colp de crèdit bancari. De fet, la
situació era tan catastròfica, que a partir del 2009 es van perdre importants
subvencions per no poder aportar el mínim percentatge exigible en les bases.
Afortunadament, les eleccions municipals del 2011 van propiciar un canvi de
govern. I Betxí va ser l'únic poble de
Castelló on el PP va perdre les eleccions venint d'una majoria absoluta. I Betxí va ser l'únic poble de Castelló on
el BLOC va guanyar les eleccions, passant de 2 a 5 regidors.
Per això, durant estos vora tres anys de govern, Betxí ha estat en el punt
de mira de tots. I a dia de hui podem dir, sense por a equivocar-nos, que som
un referent en les nostres comarques.
Perquè hem tirat endavant un projecte amb el sacrifici del dia a dia i
amb transparència. Perquè hem
aconseguit realitzar, en estos moments, més del 85% del nostre programa
electoral. Perquè hem sigut els únics
durant este temps en explicar públicament els pressupostos municipals, i
escoltar les propostes de la gent.
Perquè allà on anem intentem dialogar, consensuar, parlar,
negociar. Som un poble obert, innovador
i diferent, que hem sabut traure tot el nostre potencial de la millor manera
que sabem: amb la nostra gent, que és el millor patrimoni que tenim.
Hui, en el 2014, lluny queda l'endeutament del 2011. L'ajuntament paga les factures en menys de
30 dies. S'ha reduït el deute un 25% i
totes les inversions són sufragades amb fons propis, sense demanar préstecs als
bancs. El 2012 va ser el primer en molt
de temps en tindre superàvit i tot fa indicar que els resultats econòmics del
2013 seran els millors de la història.
El 2011, Betxí va saber guanyar la seua oportunitat. La seua oportunitat de ser diferent, de
trencar l'encasquetat bipartidisme i donar pas a una força nova, amb gent jove
i amb ganes de treballar pel seu poble.
Això es diu DEMOCRÀCIA. Sé que
per a alguns és difícil assumir tot açò i, com ells diuen, “quan u no té res a
dir, es dedica a parlar dels altres, quasi sempre malament”. Lamentablement, són els mateixos que estan
en contra de llevar-li els honors a Franco o d'ajudar els discapacitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada