Hi ha una dita popular que diu que "la vergonya, una vegada perduda, s'ha per dut per a tota la vida". Esta sentència encarna perfectament el que va dir Fabra, ara fa ja alguns mesos, i el que la realitat mostra cada dia.
Des d'aquell titular, han sigut diversos els col·legis que s'han tancat a la nostra terra. Des d'aquell dia han sigut nombroses les línies escolars que s'han suprimit, especialment en valencià. I especialment a les nostres comarques. Les xifres parlen a soles: per al pròxim curs, als pobles castellonencs es perdran 32 aules en valencià i 1 en castellà.
I eixa és la crua realitat: mentre que a Madrid promulguen repetidament la llibertat per escollir la llengua d'escolarització a Catalunya, ací, a nosaltres, se'ns barra cada vegada amb més freqüència justament eixe dret, el dret de tindre una escolarització en la llengua que vulguem. En este cas el valencià.
Tot plegat és molt trist. Molt trist que se'ns intente enganyar amb titulars rimbombants que, a l'endemà, els fets desmenteixen. Molt trist que es faça un discurs ací i que, a 400 kilòmetres, se'n faça un altre diametralment oposat. I el més curiós: que cole ací, i que cole allà. I al final de tot, també seria molt trist, en este context, que es fera realitat una altra dita popular: "quan els polítics perden la vergonya, els que obeeixen perden el respecte". El temps dirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada