Crec que hui, poca gent se'n recorda d'això. Hui la cultura sembla ser més del Dia de la Marmota, un altre préstec de la cultura ianqui que ha calat fons ací, especialment arrel de la coneguda pel·lícula, en què els personatges repeteixen les accions de manera continuada.
Enguany, el dia de la marmota encara té més vigència. Fa uns minuts hem tornat a vore Rajoy entrant a la Moncloa. I este matí ho ha fet Sánchez. I tot, després de mes i mig, continua igual, amb un desgovern escandalós.
Però el que és més escandalós encara és el fet que no sols hagen arribat a un acord, sinó que ni tan sols els quatre principals candidats s'hagen pogut asseure al voltant d'una taula on parlar per tirar endavant un govern de consens. Amb diàleg.
I justament això és el que desconeixen: consens i diàleg. Durant estos nefastos 40 anys del bipartidisme que han seguit els nefastos 40 anys del franquisme, l'alternança de poder constant entre els uns i els altres ha deixat de banda qualsevol tipus de negociació i d'aproximació entre totes les parts. I per això hem tingut no sé quantes Lleis d'Educació, no sé quants models sanitaris, econòmics, territorials, etc.
Resulta, al cap i a la fi, que els que més s'omplin la boca de ser més espanyols que ningú no tenen capacitat ni per asseure's a parlar sobre quin pot ser el pròxim govern. I tot, en realitat, perquè avantposen per damunt de tot els interessos partidistes, de les seues sigles, fins i tot per sobre dels interessos de l'estat.
De moment, així sembla que continuarem, dibuixant ratlles roges que eviten el consens entre les parts implicades i que al final acaben perjudicant, com sempre, als mateixos: a les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada