El primer encontre va ser el mes greu. Va ser a començament de juliol quan, a l'alçada de les Penyes Aragoneses, em vaig trobar una parella d'uns 50 anys que anaven amb un pit bull marró. De lluny, ja els vaig advertir als propietaris que, per favor, l'agafaren. Em van dir que no feia res i, tot just abans d'acabar la frase, el gos se'm va tirar al damunt i em va agafar el peu. Ràpidament, el propietari, sorprés per l'atac, va poder llevar-me'l. Quan vaig arribar a casa, el forat a la sabata era ben visible. Vaig tindre sort.
El segon encontre va ser tot just després de l'incendi d'Artana, també pel camí de la Mortera. Aleshores, de lluny, vaig veure el gos que anava solt i vaig advertir també el propietari que, gustosament, el va agafar i vaig poder passar sense cap problema.
Hui he tingut el tercer encontre. El de hui era un american staffordshire terrier, ben gran. I també anava solt i sense morrió. De lluny l'he vist, junt amb una parella jove, també al camí de la Mortera. No he volgut dir-los res i he fet mitja volta, fins que he trobat un altre ciclista que anava sol i m'he fet l'ànim a passar amb ell. Uns pocs metres abans, també els he dit que per favor agafaren el gos. I ho han fet.
Conte tot açò perquè cada vegada episodis com estos semblen més normals. Tots tenim el dret de passejar pels nostres paratges naturals, però posar en perill potencial la salut dels altres o fins i tot en el pitjor dels casos, la vida per exemple, de xiquets que puguen estar per la muntanya no és la millor forma de compartir la natura.
Cal tindre molta consciència en tots estos casos, i respectar el que marca la legislació per tal que tots puguem gaudir de les nostres muntanyes i zones verdes com cal: respectant la llei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada