Esta vesprada he anat a vore el concurs de colombaires que, com tots els anys, organitza la Caixa Rural per Sant Isidre. I casualitats de la vida, resulta que el destí ha volgut que la coloma anara a parar dins d'un parany del poble.
Quan he arribat, allà estaven tots els coloms dins de la "rodà" rodejant (mai millor dit!) la coloma amunt i avall, aliens al fet que es trobaven davall d'una garrofera que, durant segles, ha servit per a caçar els tords que tots els anys vénen per les nostres terres en direcció al sud.
Efectivament, durant segles ha servit per perllongar una tradició eminentment valenciana, que s'incriu al centre mateix de la nostra cultura i que, per exemple, ha aportat moltíssimes paraules i frases fetes a la nostra llengua. Una tradició que, malauradament, és possible que tinga els dies comptats, probablement per haver estat un joguet polític en els últims anys.
Un joguet, eminentment, en mans del Partit Popular que, sempre que vénen les eleccions, el trauen a la palestra (almenys als pobles de Castelló) per tornar al sonsonet de que ells són els únics que defensen el parany i que, si els voten, ells seran els salvadors d'esta tradició.
Des del BLOC sempre hem defensat la legalització del parany, amb l'establiment d'unes normes que siguen conegudes i acatades per tots i que, per tant, possibilite la caça al parany amb unes determinades regles de joc. I que això possibilite que, el paranyer que les cumplisca, puga caçar a gust a les seues oliveres o garroferes, com des de segles han fet els nostres avantpassats. I que, a la vegada, possibilite que, qui no cumplisca eixes normes, puga ser denunciat per no cumplir la llei.
Per això, si no es dirigeixen els esforços en este sentit, pot sser que el parany tinga els dies comptats. I ja no ens valen els sonsonets populars que, d'ací a dos anys, tornaran a traure el "joguet" amb objectius partidistes. Casualitats de la vida, és possible que el parany acabe quan el PP ho domina tot: la majoria dels ajuntaments, les diputacions, el govern de la Generalitat i el govern central.
Al final, el temps posa a cada u al seu lloc, i aquells que cada 4 anys s'autoproclamen els salvadors del parany, segurament seran ara els responsables directes de la seua prohibició, bé de forma voluntària, bé de forma involuntària, per omissió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada